-- btretze --

Notícies: Anton Corbijn

2012-02-20T15:46:00.002+01:00

Ja han passat tants dies des de què vaig descobrir que l'Anton Corbijn ja estava preparant la seva tercera pel·lícula, que ja puc comentar un altre tema que he descobert avui. Anem per parts.

La primera notícia és la de la nova pel·lícula. Primer va treure un biopic sobre Joy Division que es deia Control, el 2007. Després, el 2010, va dirigir The American. Una pel·lícula sobre espies amb en George Clooney de protagonista. Una excel·lent pel·lícula, tot s'ha de dir.

Ara està preparant una adaptació de la novel·la de John Le Carré, A most wanted man i que està prevista per al 2013.

La història de la pel·lícula succeeix a l'Hamburg actual on un home que s'està morint arriva a una comunitat istlàmica amb la intenció de demanar ajudar en la búsqueda de la fortuna del seu difunt pare. Aquí hi ha una mica més d'informació.

Als dos enllaços que he posat es comenta la possibilitat que Philip Seymour Hoffman hi participi.

D'altra banda, tenim una segona notícia: un documental sobre el mateix Anton Corbijn: Anton Corbijn: Inside Out. El director és Klaartje Quirijns, el qual a mi no em sona.

El director segueix a l'artista durant 4 anys mentre fa fotografies, filma videoclips, etc. i compara el seu èxit professional amb les dificultats i soledat personals.

La informació l'he tret de depechemode.de, però per internet es pot trobar més informació i en d'altres idiomes.

Kraftwerk al MoMA

2012-02-17T10:32:00.001+01:00

Aquest matí m'acabo d'enterar que Kraftwerk faran una retrospectiva dels seus àlbums al Museum of Modern Art de Nova York a partir del 10 d'abril.

Pel que he entès, faran una retrospectiva dels seus discs en directe durant 8 nits seguides, acompanyats per projeccions en 3D. Tocaran música dels seus àlbums, començant per l'Autobahn (1974) i seguiran amb els seus altres àlbums de manera cronològica.

Dimarts 10 abril - Autobahn (1974)
Dimecres 11 abril - Radio-Activity (1975)
Dijous 12 abril - Trans Europe Express (1977)
Divendres 13 abril - The Man-Machine (1978)
Dissabte 14 abril - Computer World (1981)
Diumenge 15 abril - Techno Pop (1986)
Dilluns 16 abril - The Mix (1991)
Dimarts 17 abril - Tour de France (2003)

Aquí s'explica més o menys la notícia, i aquí hi ha la informació de l'exhibició a la web del propi museu.

Els tickets surten a la venda el 22 de febrer, costen 25$ i es poden comprar a la següent pàgina: MoMAKraftwerkTickets.showclix.com. En pots comprar un màxim de 2 per persona per al total dels espectacles i cal fer-ho amb un id amb foto.

En un moment de bogeria absoluta, m'ho he estat plantejant. He mirat quin dia hi podria anar (dissabte 14 d'abril) i he mirat bitllets. Sortint el divendres al matí (10h) i arribant a Nova York el mateix divendres al matí (per la diferència horària), i sortint d'allà el diumenge a la tarda i arribant a Barcelona cap a les 7h del dilluns, serien uns 400€ i demanar un dia de festa a la feina. Ara, que anar a Nova York i només estar-s'hi unes hores seria un petit pecat.

Això sí, si algú em vol convidar a anar-hi, benvingut serà. Sinó esperarem que encara toquin algun dia més aprop, per Europa, per exemple.

Minerve - You don't know me

2012-02-15T09:05:00.002+01:00

Pensava que ja havia posat aquest video de Minerve, però potser, en el seu moment, vaig decidir que millor tenir el videoclip complet.

Tot i això, ara estava escoltant de nou el genial Please i he tornat a escoltar la cançó i no me n'he pogut estar.

Al facebook, l'Andreas Wollatz, un dels components, comentava que el video està en procés. Cal fer click a la imatge per veure-la més decentment:

Aquest és el video que va penjar:

Suposo que aniran intercalant altres coses ja que 4 minuts i mig amb només el cantant, en Daniel Wollatz, són una mica monòtons, el que no treu que t'acabi enganxant.

Amb VNV Nation

2012-02-13T21:38:00.001+01:00

Aquí amb VNV Nation per separat. Per un costat en Mark:

I, per l'altre, en Ronan:

Amb Frozen Plasma

2012-02-13T21:25:00.001+01:00

Amb els nois de Frozen Plasma:

En Felix Marc i en Vasi Valis.

Concerts: VNV Nation & Frozen Plasma

2012-02-13T21:03:00.005+01:00

Ha arribat el moment d'explicar el genial cap de setmana. Avui dilluns quasi no puc obrir els ulls i tinc tan poques ganes de treballar, que sembla que superen les poques ganes habituals, però, tal i com esperava, estic contenta per com ha anat tot. Començo pel divendres.

Un dia de molta feina, però espavilada amb bastanta solvència tot i els nervis. A les 18.30h ja estava camí de Bikini. Primer una cerveseta amb un amic al bar de iaios de davant i abans de les 20h ja a dins amb el cubata corresponent.

A les 20.15h sortien Frozen Plasma a l'escenari. Amb en Vasi Vallis darrere el seu teclat i el seu ordinador, i en Felix Marc al davant de tot amb el micro. Em pensava que serien més sosos, però vaig trobar que estava molt bé.

La sala s'anava omplint a poc a poc i ja teníem el nostre lloc cap a les primeres files, el qual intentaríem mantenir malgrat tenir els alemanys (dues noies i més tard també un noi) més pesats i maleducats del món. Em va faltar poc per partir un cap amb la càmara de fotos que portava a la mà. Però oblidem els mals moments i passem als bons.

El setlist no el puc recordar, però diria que no van faltar: Condense, The Speed of Life, Irony, Warmongers, Murderous Trap, Earthling, Tanz die Revolution (per acabar).

El públic crec que no se sabia gaire les lletres de les cançons, però van disfrutar i col·laborar en tot el que es demanava. Van grabar la cançó Irony mentre ens feien moure les mans a manera de Never Let Me Down Again de Depeche Mode. No sé si després penjaran aquests videos per algun lloc. Crec que van tocar uns 45 minuts i ja es van retirar. Per deixar pas a una tensa espera i aprofitar per anar corrents al wc.

La cançó Irony en directe a Barcelona:

A les 21.30h, també amb els 15 minuts de retard, sortien VNV Nation, tots de cop i al so de Chrome, a l'escenari. En Ronan Harris i en Mark Jackson, acompanyats per 2 teclistes i unes projeccions darrere l'escenari.

Amb un Ronan Harris, com sempre, molt xerraire i actuant constantment com si fóssim la millor audiència del món que, tot i que saps que ho fa, més o menys, a tot arreu, et fa sentir genial. Realment crec que a Barcelona hi posem molt de la nostra part, des del primer minut, quan ja estàvem tots acalorats de tant saltar i cridar.

El setlist tampoc el recordo del tot, però diria que va ser igual que el de Madrid, el qual sí que es pot trobar per internet:

Intro: On-Air
Chrome
Space & Time
Tomorrow Never Comes
Testament
Illusion
Standing
Gratitude
Honour 2003
Nemesis
Fruther
Epicentre
Resolution
Control
Encore: Beloved
Nova
Perpetual

Tot i que el concert havia de durar 2 hores, es va quedar en una mica menys perquè va començar tard. Tot i això, va estar genial i vam acabar cansadíssims.

Pel que fa al so, crec que si fa no fa com sempre. Crec que se sentia poc la veu, però no se sentia pas malament. Del que sí que es va queixar constantment en Ronan era de les llums, als que anava dient què havien de fer.

La cançó Ilusion al concert de Barcelona:

Després del concert i d'una odissea per Barcelona buscant superglue, vam anar a petar a l'Undead i allà vaig aconseguir les meves desitjades fotografies amb Frozen Plasma i els dos components de VNV Nation per separat, que no els vaig poder atrapar junts.

A part, tant en Felix Marc, com en Vasi Vallis, em van firmar el meu cd d'edició limitada, així que ara encara és més inusual. Quan aconsegueixin la fama que es mereixen, això valdrà diners :)

Cap a les 3h passades ja vaig decidir marxar cap a casa perquè l'endemà m'havia de llevar cap a les 7h per anar a Madrid. Com que patia per poder dormir tan poc, vaig agafar un taxi i en res ja estava a casa. Vaig menjar-me un entrepà mentre m'anava canviant i a dormir.

Dues hores després sonava el despertador i em tornava a la realitat. Encara amb el cap ofuscat dels cubates, vaig aconseguir menjar-me un altre entrepà per intentar asserenar l'estómac, una dutxa, la motxilla a l'esquena i cap a l'aeroport. Vaig arribar una mica abans i vaig intentar que em canviessin el vol, però una dona d'Iberia, que no destacava per la seva amabilitat, em va dir que no podia ser.

Una petita espera mentre llegia una revista i en 1 hora de vol ja estava a Madrid. Allà m'esperaven uns amics i l'anar a prendre una cervesa mentre esperàvem l'hora de dinar va ser una gran idea. Sembla ser que efectivament la cervesa és el millor per a la ressaca. Més tard es van unir més amics i vam dinar.

Cap a les 18.30h sortia en direcció cap a l'hotel, al qual vaig arribar a les 19h. Un temps molt just per a la meva habitual ànsia pre-concertil, però que també em va anar bé per tal de no atontar-me en excés tenint en compte la son que tenia. Com que la Sala Arena estava a 5 minuts de l'hotel, a les 19.45h, l'hora en què obrien les portes, ja estava allà. Em va sorprendre veure unes 40 persones esperant a fora, però veure que totes anaven vestides de negre em van ajudar a treure'm tots els dubtes de si estava al lloc correcte o no.

Al cap de 5 minuts ja ens deixaven entrar. Encara sort perquè feia una mica de fresca. Ja un cop a dins vaig fer una primera ullada a la sala i, instantàniament, em va recordar a la sala Backstage de Múnich. Hi havia com una primera zona, baixaves unes escales i hi havia una barra mirant a l'escenar i encara baixaves 3 o 4 escales més i hi havia la zona que seria la pista, així que la part exclusiva de pista era una mica petita, però estaves rodejat de gent que estava a un nivell una mica superior. Al final es va acabar omplint i feia goig.

Vaig "marcar el meu territori" deixant el meu jersei sota l'escenari, a primera fila, i vaig anar a buscar una cervesa. No em veia capaç de prendre un cubata, però la cervesa sí que em venia de gust. Al demanar-ho a la barra, ja va venir la primera pregunta: una caña (5€) o un mini (12€)? i d'aquí em vaig decantar pel mini i així pensava que em duraria tot el concert. Sorpresa la meva al veure el tamany del mini (0,75 litres) i al veure que no el podia ni pràcticament aixecar. El vaig haver de deixar sobre l'escenari perquè era impossible moure's amb allò a la mà. I, per suposat, no va durar pas tot el concert...

També amb uns 15 minuts de retard van sortir Frozen Plasma a l'escenari. Més abrigats que a Barcelona, van tocar crec que exactament les mateixes cançons. En part s'entèn ja que no estan de gira i segurament només van preparar unes quantes cançons.

El concert va ser similar al de Barcelona pel que fa a Frozen Plasma, tot i que, en el moment de grabar Irony amb la seva càmara, van dir que a Barcelona no havia sonat malament i que a veure si a Madrid encara ho fèiem millor. La gent es va volcar bastant i també va quedar molt bé. Com a premi va dir que tocarien una altra cançó, però era evident que era el mateix que a Barcelona.

Pel que fa al públic, crec que per si sol no es sabia gaire les cançons i, en general, coneixia menys al grup, però no per això mostraven menys interès. També, després de 45 minuts, van acomiadar-se. Aquí el so crec que era més nítid que a Barcelona. No sé si perquè el sostre era més alt, però em va donar la sensació de què podia sentir millor les lletres de les cançons.

La cançó Tanz die Revolution, de Frozen Plasma, a Madrid:

Una estona d'espera on la parella que tenia davant es va retirar i em van deixar en una primera fila envejable, sense estar apretada contra l'escenari i amb gent molt amable pel voltant, especialment els 2 nois de l'esquerra amb els que vaig estar rient una bona estona.

A les 21.30h de nou sortia VNV Nation tots junts i amb les notes de Chrome. Realment crec que, tal i com comentava en Ronan al Facebook, a Barcelona la gent s'entrega més durant les cançons, i a Madrid la bogeria també s'apoderava de la gent entre cançó i cançó.

El setlist va ser el que he posat més a dalt. Al final de concert vaig poder fer-me amb una de les còpies que hi havia a l'escenari i vaig poder veure que no havien tocat: Homeward i Sentinel, un dels encores que suposo que no van tenir temps de fer.

En Ronan també va estar molta estona xerrant, comentant diverses coses i en un moment donat em va senyalar, sense cap mena de dubte i em va preguntar per la samarreta. No ho vaig acabar d'entendre, però em va fer il·lusió... Portava la samarreta del Wrong de Depeche Mode.

Finalment, tancant amb Perpetual, el públic és molt més entregat a Barcelona, però crec que ho és molt més en comparació amb qualsevol altra ciutat. El 2006 el públic es va fer seva aquesta cançó i ja no l'ha deixat anar mai més.

Un cop acabat el concert i havent despatxat tot el líquid que havia ingerit, vaig començar a la caça i captura de la sala de on feien l'after-show party. Sabia que estava a prop, però no en recordava el nom ni el lloc exacte, així que vaig estar uns 45 minuts pel carrer, morta de fred i buscant sense solta ni volta.

Al final vaig veure la sortida "trasera" de la sala de concerts i allà vaig trobar un conegut que em va situar una mica. L'havia tingut tota l'estona tan a prop! La sala es diu Basstard, suposo que no se m'oblidarà més. La sala era gran i tenia llocs per estar sentat també, així com diverses barres repartides per tot arreu.

VNV Nation començant el concert amb Chrome:

Primer vaig optar per sentar-me una estona, demanar una cervesa i veure què tal anava la cosa. Quan es va començar a omplir més, al cap de només 10 minuts, ja vaig decidir aixecar-me i començar a disfrutar de la música en un costadet. Van encadenar tantes cançons que m'agradaven, que el temps em va passar rapidíssim: Assemblage 23, Covenant, And One, De/Vision, Frozen Plasma, VNV Nation, Ashbury Heights, IAMX, Depeche Mode... La música em va agradar molt més que la del dia anterior a l'Undead, on estaven molt més destroyers i foscos. Jo sóc més de synthpop alegre en general. Encara que a Barcelona estava acompanyada d'uns amics i això sempre ho fa més divertit, també.

A l'estar sola no em vaig atrevir a acostar-me gaire als grups, però no em vaig poder estar de parar un moment al Ronan, doncs tenia dubtes sobre perquè havia assenyalat la meva samarreta. Quan el vaig parar, el primer que va fer va ser riure's i dir-me alguna cosa tipus: "the lady from the concert!". Em va comentar que sempre llegeix les samarretes de la gent i que s'havia fixat en la meva. Res més.

Després d'un parell de Mahous, cap a les 2h i després de sentir punxar Personal Jesus, vaig considerar que ja era hora d'anar a descansar, doncs quasi no havia parat des de les 6h del matí de divendres.

Dos minuts i ja estava a l'hotel, això sí, sense sopar, així que l'endemà a l'esmorzar vaig arrassar.

El diumenge me'l vaig prendre amb calma. Em vaig llevar a les 9h, em vaig dutxar tranquil·lament, vaig esmorzar com una reina i vaig sortir a patejar unes hores per Madrid.

Al vespre i 45 minuts més tard de l'hora prevista, vaig sortir ja cap a Barcelona. Aquest matí no em podia despertar de cap manera, però un cop he anat recordant el cap de setmana, ja m'he pogut anar animant una mica. Ara a l'espera de la propera.

VNV Nation - Gratitude

2012-02-10T17:21:00.001+01:00

Avui toquen, per fi, VNV Nation a Barcelona. I després d'una mala notícia i dues d'horroroses, encara sort que estic segura que el concert serà memorable.

Demà, a Madrid. I diumenge, morta de cansament, però feliç segur. Per a preparar-nos, a l'últim moment, abans de sortir de la feina, Gratitude. Temazo del darrer àlbum Automatic.

Està bé al video que en Ronan Harris explica el seu significat per a la cançó i diu que no està sent cínic, sinó que li dóna les gràcies a tots els cabrons que han gosat posar-se al seu camí.

A disfrutar!

Frozen Plasma - Crossroads

2012-02-07T15:11:00.000+01:00

Aquesta setmana toca concerts, tant a Barcelona com a Madrid. Els grups seran els mateixos, però les sensacions espero que siguin positives i valguin la pena.

Els teloners de luxe seran Frozen Plasma amb en Felix Marc i en Vasi Vallis. Els dos discs que tinc, Artificial i Monumentum, em semblen genials, però últimament he estat mirant alguns videos en directe al YouTube i perden una mica. Crec que a en Felix Marc, que aquí està davant del micròfon, no està tan còmode com quan es troba darrere del teclat com en el cas de Diorama, on deixa tot el protagonisme a en Torben Wendt. Tot i això, no sonen malament i les ganes encara les tinc.

Per a l'espera per aquest divendres, volia compartir una cançó. He vist que n'he posat dues del darrer disc, així que optaré per Crossroads, de l'Artifical, del 2006.

Més que res crec que en Felix es troba una mica sol davant de l'escenari i és complicat moure's tot sol. Té la sort de ser tan guapo, per això.

James Cook - Face to Face

2012-02-06T11:35:00.003+01:00

A través de IAMX vaig descobrir aquest video. En James Cook havia tocat amb el grup Nemo, però també amb IAMX i d'aquí ve la seva relació amb en Chris Corner. El 2010 va treure el seu primer àlbum en solitari, Arts and Sciences, escrit juntament amb l'Anne Marie Kirby.

El primer videoclip promocional va ser Face to Face i va ser dirigit i editat pel Chris Corner.

Segons l'anotació al YouTube, és el primer video rodat, exclusivament, amb una Casio Exilim EX F1Slo-Mo Super Cam, que és la que li dóna alguns dels efectes al video.

Avui he vist que ja havien rodat un segon videoclip, però no em convenç tant com el primer, que em té enamorada. Aquest segon es diu End of Summer.

Meat Loaf

2012-02-03T15:41:00.001+01:00

Meat Loaf és un grup que no recordo com vaig conèixer, una casualitat em portaria a la següent i així fins a trobar-los.

Meat Loaf és el nom amb què es coneix a Marvin Lee Aday, el cantant i actor (el Bob del Fight Club, per exemple) nordamericà. Va aconseguir el seu èxit com a cantant amb el disc Bat Out of Hell el 1977, però va navegar entre penes fins que el 1993 va aconseguir treure el Bat Out of Hell II i va ser número 1 en tot el món.

Aquest és el disc que jo vaig conèixer i que crec que val la pena escoltar des del principi fins al final. No és la música que acostumo a escoltar, aquest home, al cantar, crida com un boig, però val la pena. Musicalment està fet amb molta cura i detall i les lletres són maques, a la vegada que la seva veu els hi dóna vida. M'agrada especialment quan la combina amb la d'una dona.

Poso un video d'un medley, és a dir, d'una barreja de diferents cançons perquè no acabava de decidir-me:

Com que el video és molt actual, en posaré també un una mica més antic. En aquest cas és u Took The Words Right Out Of My Mouth, que és de les actuacions més antigues que he trobat:

Quan era jove sembla ser que embogia, literalment, sobre l'escenari i que estava sempre a poc de quedar-s'hi d'un atac de cor. Amb els anys s'ha anat moderant i s'ha tallat el cabell, la resta segueix igual.

Més endavant ja posaré més cançons perquè n'hi ha moltes amb les que m'he quedat amb les ganes.

IAMX - Nou disc

2012-02-02T16:22:00.001+01:00

IAMX, és a dir, en Chris Corner, ja està preparant el seu proper disc, per ara, amb el nom de IAMX5.

Al seu blog ens ho explica una mica. Comenta que s'ha pres un temps de calma i reflexió després del darrer any de gira i que ha començat a escriure de nou.

Mentre esperem el nou disc, podem anar disfrutant dels anteriors. En aquest cas es tracta de My Secret Friend del disc Kingdom of Welcome Addiction. En aquesta cançó hi col·labora Imogen Heap, cantant, compositora i escriptora de Londres.

El videoclip no em convenç, però la cançó la trobo molt maca.

VCMG - SSSS

2012-02-02T13:36:00.002+01:00

En Vince Clarke i en Martin Gore segueixen donant notícies sobre el seu àlbum conjunt, després de 30 de la fundació de Depeche Mode als 80.

El disc, que es dirà SSSS i sortirà a la venda el 12 de març, té la següent portada (bastant lletgeta) i tracklist (que es pot veure en qualsevol de les seves pàgines web):

Conté 10 cançons, que tal i com anunciaven, són realment de minimal techno. Es poden escoltar uns retalls al YouTube.

Realment no és el meu estil, m'agrada més sentir veus de tan en quan i escoltar les lletres d'aquests dos petits genis, però després d'haver-ho escoltat un parell de vegades, no em desagrada, tot i que segons com em carrega una mica. Potser el m oment tampoc és l'adequat.

M'agradaria veure'ls punxant en directe la seva música, potser dos dels músics "de rock" més vergonyosos de la història (amb el permís de Peter Heppner, és clar).

New Order - Concerts 2012

2012-02-01T16:45:00.001+01:00

De nou un grup es "reuneix" per fer calaix en festivals. Dic "reuneix" perquè no hi seran tots, faltarà en Peter Hook, que estarà amb la seva pròpia gira. Efectivament, parlo de New Order i de la seva presència al FIB.

Per sort, també faran un altre tipus de gira pel Regne Unit. A la pàgina de NME hi ha més informació.

Aquestes són les possibilitats que he vist fins ara:

Dijous 26 d'abril: O2 Apollo Manchester
Diumenge 29 d'abril: Birmingham Ballroom
Dimecres 2 de maig: O2 Academy Brixton
Dissabte 5 de maig: O2 Academy Glasgow

Descartant els concerts entre setmana em quedaria el del dissabte 5 de maig a Glasgow. He mirat vols i per uns 100€ puc anar i tornar. Tot i això, els horaris no són els millors i no tindria gaire temps de visitar res. Val la pena anar-hi doncs? Com que queda tant encara, millor esperar i veure si afegeixen més concerts.

Segons Gigero també tocarien a Praga el divendres 29 de juny i fa tant temps que vull anar a Praga...

Mirant els posts per tal de no repetri cap cançó, veig que no he escrit mai realment de New Order, tot i que apareixen diverses vegades anomenats.

Una mica la història seria la de 3 nois (Bernard Sumner (guitarra, teclats i veu), Peter Hook (baix) i Stephen Morris (bateria)) que, després de la mort de l'Ian Curtis el 1980, decideixen incorporar la Gillian Gilbert als teclats i fundar el nou grup. A partir d'aquí el seu so va evolucionar del to punk-fosc de Joy Division a uns temes més alegres i més electrònics.

Com que no havia posat mai una cançó seva, he estat dubtant bastant. Al final, m'he decidit per 1963, després de descartar True Faith i Blue Monday perquè tot i potser ser les que més m'agraden, les he escoltat moltes vegades, també amb les versions d'And One i el mateix amb Bizarre Love Triangle amb la versió d'Apoptygma Berzerk.

Viatge a Londres (versió 2)

2012-01-28T14:36:00.004+01:00

A l'octubre vaig anar un dia a Londres i com que tenia tan poc temps per a visitar coses, em vaig quedar amb ganes de tornar-hi. Al final, els dos dies de vacances que em quedaven del 2011, els he aprofitat per a visitar la ciutat de nou amb una mica més de calma.

Vaig sortir dijous a primera hora, aquesta vegada molt puntuals, i vaig tornar ahir divendres a la tarda. Tampoc el gran viatge, però suficient per a passejar sense parar i acabar d'entretenir-me en les coses que m'havien quedat pendents.

Encara recuperant-me del partit del Barça dimecres a la nit (de debò és necessari jugar tan tard?), llevar-me a les 5h el dijous, començar a caminar per Londres a les 10.30h i no parar fins a les 21.30h i divendres caminar des de les 7h fins les 12h, aprofito per comentar quatre coses i posar un altre video.

La ruta va ser similar a l'anterior, però afegint coses pel camí i entrant a totes les esglésies i catedrals. Tenint en compte que no crec en Déu, és curiós com m'apassionen igualment.

Una mica la ruta va ser: Westminster Cathedral, Buckingham Palace, Houses of Parliament, Big Ben, Westmister Abbey, Trafalgar Square, Picadilly Circus, etc. Tot el que seria el centre i rodejant el Thames. Un cop creuat el pont de Londres, vaig anar de nou a Camden i després de disfrutar donant voltes per allà, vaig acabar comprant-me una samarreta del Morrissey amb el següent dibuix. Per tant, aprofito per a posar el videoclip de Bigmouth Strikes Again:

Després vaig decidir pujar al London Eye de nit i va valdre la pena per tal de veure el Parlament tot il·luminat.

El divendres vaig aprofitar per anar al Hyde Park i a Harrods i visitar tot el que hi havia pel camí. Això sí, era tant d'hora que tot estava tancat, però es respirava una tranquil·litat preciosa. Ja a s'acostava l'hora de marxar, així que vaig anar corrents fins al Tower Bridge per tal de poder creuar-lo i veure'l de més a prop.

I d'aquí ja cap a Barcelona. Realment val la pena escapar-se un parell de dies per visitar la ciutat i fer-se'n una idea. Després, si es volen visitar museus, ja se'n necessiten bastants més.

Morrissey & Londres

2012-01-25T16:02:00.000+01:00

Sempre que sona Morrissey a l'mp3 sento com si estigués a Anglaterra. Realment no en sé el motiu. El fet que siguin d'allà pot ajudar, però no és indispensable. Molts altres grups també ho són i no em generen aquesta sensació.

Més que res, això em permet parlar sobre el fet que demà i passat tinc festa i me'n vaig a Londres. Finalment tindré pràcticament tot el dijous per a passejar i un tros del matí del divendres. La meva idea és dormir molt poc i aprofitar al màxim el temps. Després tindré el cap de setmana per a reposar, que realment també ho necessito.

Així doncs, per anar fent boca, comparteixo la cançó I have forgiven Jesus:

Podria haver-ne posat alguna que tingués més relació amb Londres, tipus Come Back To Camden, però aquesta és preciosa, tant la música com la lletra.

Bon final de setmana!

Unheilig - Lichter der Stadt

2012-01-25T09:26:00.002+01:00

Ja fa uns dies que coneixem la portada del nou disc d'Unheilig. El nou disc es dirà Lichter der Stadt i sortirà a la venda el 16 de març. La portada és la següent i que, per cert, trobo molt bonica:

I ahir vam conèixer el que serà el tracklist:

Das Licht (Intro)
Herzwerk
So wie du warst
Tage wie Gold
Wie wir waren (feat. Andreas Bourani)
Unsterblich
Feuerland
Lichter der Stadt
Ein guter Weg
Ein großes Leben
Brenne auf
Zeitreise (feat. Xavier Naidoo)
Das Leben ist schön
Eisenmann
Vergessen
Die Stadt

Podem veure les dues cançons que ja van estar tocant durant l'estiu de 2011: Ein guter Weg i Brenne auf, així com que hi col·laboren, amb les seves veus, Andreas Bourani i Xavier Naidoo. Els dos són cantants alemanys, el primer amb pare egipci, el segon amb ascendència hindú, que tenen cert èxit al seu país, però que juraria que no gaire fora. Almenys jo no n'havia sentit a parlar mai, tot i que tampoc vol dir gran cosa.

Es pot comprar una versió normal i una altra de limitada amb un cd que contindrà 10 versions més d'aquestes noves cançons. Es pot anar demanant a Emso.

El primer single serà So wie du warst i sortirà a la venda el 24 de febrer. Entrant a la seva pàgina es pot veure un video promocionant la gira del 2012 i es pot escoltar una cançó que suposo que deu ser una de les noves.

És un fet que el grup cuida molt la seva estètica. Són actius tant a facebook com a la pròpia pàgina web on pengen informació constantment. El grup era en uns orígens molt més heavy, però ha anat girant cap a una música una mica més comercial, més dirigida a adolescents i potser més centrada en la figura de der Graf. Podria ser, doncs, aquest el seu motiu de tota la seva estètica i la seva elevada activitat. Això els hi ha reportat més repercussió mediàtica i alguns contractes de publicitat una mica pesats.

Tot i això, sempre és d'agrair que quan hi ha realment nova informació (disc, gires, etc.) no sigui necessari que rebusquis per tota la xarxa, sinó que simplement t'arribi un email, encara que tampoc cal anar donant la informació amb comptegotes.

Tot i el seu interès per anar ampliant els seus seguidors, no sembla que tinguin gaire interès en expandir-se fora d'Alemanya ja que han deixat de cantar en anglès i les seves informacions també estan sempre en alemany. Una llàstima que no mirin cap a la resta d'Europa, perquè poder-los veure aquí, en format petit seria genial. Crec que fa uns anys van venir a la sala KGB i no estaria malament veure'ls de nou.

Al final, per a compartir, he escollit la cançó Ich will alles de l'àlbum Moderne Zeiten del 2006.

He posat una versió en viu molt millor que la que van tocar aquest estiu a Hamburg, on la van fer acústica i no em va acabar de convèncer. Aquesta crec que representa molt més l'esperit de la cançó, la versió més heavy.

The Cure a Barcelona

2012-01-22T07:33:00.000+01:00

Crec que va ser divendres que El Periódico anunciava que The Cure tocaria a Barcelona.

Després de l'inicial il·lusió, la petita decepció. Ho farà al festival Primavera Sound el dia 1 de juny. Crec que hi ha poques coses que em facin més mandra.

Un festival que sempre està a petar de gent, plena de turistes, de gent beguda i/o drogada en excés...

Ahir, mirant per internet també vaig veure que actuaran al BBK Live de Bilbao entre el 12 i el 14 de juliol. Tenint en compte que mon germà viu per allà, potser no és una mala opció, però no deixa de ser un festival també.

D'aquí a llavors ja pensarem si val la pena anar-hi o no. Aprofitaré per posar una cançó que em van passar ara fa pocs dies, no sé si de manera premonitòria: Push:

And One - Back Home EP

2012-01-15T20:14:00.003+01:00

Aquesta setmana ha sortit a la venda el nou EP d'And One. Per una vegada sembla ser que s'estan ajustant bastant als seus propis timings.

El disc en qüestió es diu Back Home, la portada és la següent que, per cert, trobo bastant maca:

I conté les següents cançons:

Per suposat, ja està penjat per internet i es poden escoltar les noves cançons. Fent click sobre les cançons en qüestió, et redirigeix al video al youtube.

Back Home m'ha agradat ja des de la primera vegada que l'he pogut escoltar. Sembla més elaborada que algunes del darrer cd. Dels remixs només n'he trobat un a youtube i tampoc està mal, però no és que aporti gran cosa. Wounds ja l'havíem pogut escoltar, ja que l'havien tocat als concerts. Al cd, però, crec que hi ha una versió més lenta que la que van fer en viu. La resta segueixen bastant l'estil, amb unes bases amb molts sons diferents.

Té bona pinta i la setmana que ve ja m'arriscaré a anar a la botiga a veure si el tenen, ja que acostumen a tardar una mica en arribar. Ja esperem el nou cd i, per suposat, la nova gira, amb ganes.

Pulp - Feeling Called Love

2012-01-11T13:18:00.000+01:00

Acabo de descobrir que Pulp faran un concert al Coachella el 13 i 20 d'abril.

D'altres grups importants que hi van són: Radiohead, The Black Keys, Arctic Monkeys, The Horrors, M83, Madness, Kasabian, The Hives... Bé, és més senzill mirar el cartell. No hi ha res que em cridi especialment l'atenció, potser Madness, però poca cosa. Això sí, és innegable que si és el teu estil de música, hi ha molta cosa.

Però centrem-nos en Pulp. Quan entres a la seva pàgina web hi ha com un missatge misteriós del tipus:

Pensaves que s'havia acabat?
Tantes preguntes sense resposta
I acaba dient, 2012: l'any en què obtenim algunes repostes(?)

També en aquesta introducció surt una part de la lletra de la cançó F.E.E.L.I.N.G.C.A.L.L.E.D.L.O.V.E., concretament:

Why me? Why you? Why here? Why now?

Aprofito, doncs, per a posar aquesta cançó que és preciosa:

Aquesta actuació que faran serà com una primera prova, que si surt bé, ampliaran? Potser faran un estiu de festivals? Una gira per fer uns calerons? Anar a l'altra punta del món a veure'ls segur que no, però si es deixen veure per Barcelona, no ho descarto.

Rötersand - Exterminate...

2012-01-10T13:30:00.000+01:00

Aquest matí, a l'anar cap a la feina, la primera cançó que ha sonat a l'mp3 ha estat Exterminate Anihilate Destroy de Rötersand.

M'ha costat trobar-la al blog, però sembla ser que ja l'havia posat. Tot i això, no he pogut evitar repetir-me, aquesta vegada, però, amb una versió en viu.

Els vaig veure en directe com a teloners de VNV Nation el 2008 i a partir de llavors aquesta cançó m'ha acompanyat constantment.

No he escoltat gran cosa seva però a partir d'avui intentaré que això deixi de ser així. Vaig a veure què puc trobar. Ara per ara, l'única perla que conec és la que he comentat i que volia tornar a compartir, perquè té uns sons espectaculars:

De fet, el concert no em va entusiasmar gaire i recordo que el que havia escoltat prèviament al seu myspace m'havia semblat massa fosc, però els temps canvien i tenint una cançó com aquesta, que per a mi té un nivell molt alt, segur que puc descobrir més coses.

Convenant a Barcelona

2012-01-10T10:22:00.004+01:00

Definitivament, si no estàs a Facebook no t'enteres de la meitat de les coses. A poc a poc hi vaig perdent més temps, però també em vaig enterant de més coses.

La darrera és que Covenant tornarà a Barcelona. Això sí, serà necessari esperar fins al desembre.

Serà cosa del Dark Christmas Festival del 2012? Portaran uns teloners interessants també? La darrera vegada van venir amb Colony 5 i va ser una bona combinació. A veure si ara es repeteix i podem gaudir, també, dels moments previs al concert.

Els Pets - Jo vull ser rei

2012-01-05T15:41:00.001+01:00

Amb les notícies que darrerament s'estan donant sobre l'Iñaki Urdangarin ja vaig pensar en aquesta cançó, però ara encara ve més al cas. Els Pets i el seu clàssic Jo vull ser rei:

Un petit remember.

Assemblage 23 - Nou cd

2012-01-04T11:35:00.002+01:00

Mirant mirant per internet al final he acabat descobrint que Assemblage 23 també està preparant un nou cd per aquest 2012.

Hi ha una nota a la seva pàgina web on ens ve a dir que li sap greu no haver actualitzat gaire últimament. Comença per una "mala" notícia i diu que no treurà el single The Noise Inside My Head perquè aquest tipus de formats ja no són rendibles.

La bona notícia és que treurà un nou cd, que es dirà Bruise, de cara a l'abril, i que està content en com està anant la seva elaboració. També sortirà una edició limitada amb bonus tracks tal i com va fer amb l'anterior, Compass (2009).

Sobre el cd diu que les cançons són de les més "catching" (que no sabria com posar en català, potser podríem dir "pegadizas") que ha fet i que ha posat molt d'ènfasis en la melodia. Sobre el so es queda tranquil dient que és una espècie d'interessant combinació d'influències retro i futuristes.

He estat pensant què podia voler dir això i quina cançó podria posar d'A23 que més o menys ho exemplifiqués i al final m'he acabat decidint per Binary. És complicat trobar un significat a la frase que una cançó és retro-futurista. Encara ho serà més explicar perquè he escollit aquesta. Tot i això, primer escoltem-la:

Mirant la lletra de la cançó jo m'imagino una societat futura, on tots es decanten per l'opció més senzilla, on tot és correcte o erroni i no hi ha mitges tintes. Tot ve predefinit i no cal que et preocupis per gran cosa.

M'imagino en Tom Shear, el creador d'A23, vestit de negre en una societat tota vestida de blanc i cantant a crits que no tot és blanc o negre. De fet, veig bastant una pel·lícula de ciència ficció dels anys 70 tipus THX 1138 o la novel·la 1984 de George Orwell.

D'aquí ha vingut que acabés escollint aquesta cançó. De deixar anar la ment una estona en aquest avorrit dia a la feina.

Scissor Sisters - Shady Love

2012-01-03T13:21:00.000+01:00

Sembla ser que Scissor Sisters estan a punt de treure el seu quart disc d'estudi.

Després d'un primer disc genial (Scissor Sisters 2004), un segon que aconseguia aguantar-se (Ta-Dah 2006) i un tercer poc valorat però amb bons temes (Night Work 2010), arriba el quart del qual no he aconseguit trobar el nom encara.

Ahir, 2 de gener, va sonar el primer single, Shady Love, per primera vegada. Hi ha col·laborat Azealia Banks, que sembla ser que és una rapera de moda... Avui ja he trobat el videoclip oficial:

I el veredicte és que és... una porqueria. On està el so Scissor Sisters? Què és aquesta broma d'una cançó en plan hip hop? Potser guanya una mica si penses que no són ells, que és un altre grup. El videoclip està entretingut.

Bé, no ens precipitem, esperem a escoltar la resta de cançons i a acostumar-nos a aquest so tan diferent i a aquesta nova direcció que sembla que han pres. Paciència.

Entrades 2012

2012-01-01T13:47:00.002+01:00

Què ens depararà aquest 2012? Qui ho sap, però el que ja tinc a les meves mans són les entrades d'un parell de concerts.

El primer, que ja fa temps que tinc, és el de VNV Nation amb Frozen Plasma.

Aquí la incògnita és que deu ser això del "Extra Long Live Concert". Suposo que començaran una mica abans del que és habitual i acabaran a la mateixa hora.

D'altra banda, ahir passejant pel carrer Tallers em vaig parar a Revólver. És innevitable. Per un costat vaig comprar el Futureperfect de VNV Nation per 7€! Li regalaré al meu nebot quan sigui una mica més gran. Ara com ara li semblaria massa dur.

Un cop allà vaig veure que les entrades pel concert de De/Vision ja estaven a la venda i com que ja estava allà... Com es pot veure a l'entrada, és la número 3. Suposo que les acabaven de posar a la venda.

Per ara 2012 no pinta malament.

Minerve - Phoenix - Feliç 2012

2011-12-31T19:21:00.000+01:00

Crec que el grup que més m'ha marcat aquest any és Minerve i per això, i aprofitant que ens han regalat un video per Nadal, he pensat en compartir-lo.

La cançó és Phoenix i pertany al genial "Please". El videoclip potser no és el millor ni el més original, però estic bastant segura que ells es van partir la caixa gravant-lo.

Comença amb el grup simplement tocant, vestits d'un blanc netíssim i on trobem alguns enquadraments realment macos. Llavors entren els ballarins i ballarines i aquí arriba la "risa". Però la cançó m'encanta i això ja ho val tot.

Repeteixo: bon any i a intentar disfrutar!

Resum del 2011

2011-12-31T11:00:00.003+01:00

És innegable que, per molts motius, 2011 ha estat un any bastant dur. Però centrem-nos en les moltes altres coses que he pogut fer i que m'han encantat.

Al gener me'n vaig anar a Milà, encara que mig malalta i amb molt fred, és una ciutat molt maca. També vaig descobrir Ashbuy Heights.

Al febrer vaig poder veure en directe Head-less, Colony 5 i Covenant a la sala Bikini. Aquí. A la sala Apolo hi van tocar Hurts i els vaig poder tornar a disfrutar altra vegada en poc temps.

Vaig poder anar al Camp Nou a veure guanyar el Barça i vam saber que hi hauria nou cd i gira d'Erasure.

Durant el mes de març vaig poder disfrutar de T.O.Y. i, sobretot, del darrer concert d'And One amb en Gio i en Chris, als quals també vaig veure després del concert. Aquí.

També vaig decidir que aniria a Múnich a l'octubre a veure el Fulltimeshow. Aquí.

Al mes d'abril vam saber de la separació d'Elegant Machinery (aquí) i vam poder disfrutar del concert de l'home orquestra, IAMX, a la Salamandra.

Durant maig van passar poques coses. Vam poder veure en Dave Gahan cantant en un concert benèfic, per youtube, per això. Aquí.

El mes de juny vam poder disfrutar d'Assemblage 23, Mirrors i OMD a la sala Apolo. Aquí. A part, també em vaig decidir a anar de vacances a Hamburg a veure Unheilig.

Juliol va ser tranquil. Vam descobrir que VNV Nation treurien nou disc i que vindrien a presentar-lo amb Frozen Plasma a Bikini. Aquí.

A l'agost hi va haver moltes novetats en descobriments "cançonils". Per un costat VNV Nation va donar a conèixer Control, Erasure va fer el mateix amb When I start to break it all down i Pakt amb Freiheit. Per un altre costat vaig descobrir Blutengel. Aquí.

Vaig anar a Hamburg a veure Unheilig. Aquí. També em vaig endinsar en l'univers Nitzer Ebb.

Al setembre vaig decidir "fitxar" pel futbol sala del Barça i vaig anar a Viena a disfrutar de VNV Nation. Aquí.

Per fi va arribar l'octubre i vaig poder anar a Múnich a disfrutar del Fulltimeshow amb: Minerve, De/Vision, Camouflage i And One. Aquí, aquí, aquí i aquí.

I també la gran sorpresa d'anar a Londres a veure Erasure.

Al novembre vam disfrutar de l'In-edit Beefeater. Ens vam enterar de la cancel·lació dels concerts de Minerve, amb els conseqüents nervis, però vaig anar a Frankfurt a disfrutar d'un nou Fulltimeshow, aquest cop amb !distain.

Finalment, desembre amb el concertàs de Nitzer Ebb.

I això ha estat tot, que no és poc.

BON ANY NOU!

Conseqüències nadalenques

2011-12-29T20:35:00.004+01:00

Ja vaig fer bé de felicitar el Nadal per avançat. Després de 4 dies amb ma germana trobant-se malament i mig cuidant-me del nebot, ella es posa bé i caiem la resta. Per sort, amb menor gravetat.

Al final sembla que no era una intoxicació alimentària i ens ho va enganxar a tots. Un cop superat, volia aprofitar per posar aquí les tres coses musicals (i una extra) que van caure aquest any.

Per un costat, un pen drive currat amb el concert d'Unheilig al que vaig anar aquest estiu a Hamburg:

Per l'altre, el concert d'Erasure al que vaig anar aquest octubre a Londres, tot i que no va arribar a temps i no hi ha foto. Tot i això, ja el tinc al meu poder i també m'ha portat molts bons records.

I, per fi, ja tinc el meu cinturó d'And One complet:

Finalment, i perquè no sigui dit, també posaré la foto de la samarreta blaugrana. Tot i que no va poder ser amb la publicitat d'Alusport i és la de Qatar Foundation, segueix molant. Es veu que la del futbol sala no l'han fet aquest any o almenys això van dir...

No està mal, no? Comentar que el tal Wilde és un dels jugadors del Barça de futbol sala, brasiler, molt molt bo, una mica mandrós en defensa, però espectacular en atac. El 13, a més, que forma part del nom del meu blog, és el número amb el que vaig jugar durant 7 anys a futbol sala.

Però el realment emocionant va ser veure com un nen de 2 anys i mig vivia el cagatió i s'ho passava en gran picant-lo, obrint els seus regals i repartint la resta als altres amb la mateixa alegria.

Lights of Euphoria - True Life

2011-12-24T14:21:00.002+01:00

Ahir, segon i darrer dia de vacances "extra" de Nadal, va començar de bon matí, a les 7h, amb una trucada que, tot i no despertar-me, em va fer canviar els plans. Intoxicació alimentària es deia. Així que em vaig passar el dia cuidant del meu nebot i acompanyant a ma germana a l'hospital. Res realment greu, encara sort, però cansat.

Això sí, aquest matí m'he hagut de posar una mica les piles i espavilar amb els últims detalls de la nit de nadal. Ara ja ho tinc quasi tot enllestit i estic preparada per a escriure unes darreres paraules al blog. Potser seran les últimes d'aquest any ja que m'esperen uns bons dies de feina a l'oficina. Però com que la feina oscil·la tant, ja es veurà.

No sóc gaire de nadales. Bé, no ho sóc gens. La meitat no les conec i l'altra meitat no m'agraden. Són o massa cursis o massa religioses, suposo que és el que té aquesta època de l'any. Així que he estat buscant i buscant alguna cosa una mica diferent, encara que no tingués res a veure amb el Nadal, però que ens posés de bon humor.

Al final m'he decidit per una cançó que estava en una espècie de recopilatori que em vaig descarregar fa ja uns quants anys i que va sonar a l'mp3 fa poc. El grup es diu Lights of Euphoria i la cançó True Life:

"The sun arises but you can't see
There is no touch that makes you feel
You trap yourself inside an awful dream
You locked the door and lost the key"

Tot just ara he buscat una mica a veure qui formava aquest grup i són en Torben Schmidt i en Jimmy Machon. Inicialment, en Torben Schmidt es va unir a diferents vocalistes sota la idea del "one hit wonder" (amb Ronan Harris, Stephan Groth, Vasi Vallis, etc.) però al final, al tenir cert èxit, es va establir amb en Jimmy Machon. Hauré d'investigar més a veure què tal.

BON NADAL!

VNV Nation - Resolution

2011-12-22T15:35:00.001+01:00

Tot i que avui és el meu primer dia de vacances de Nadal, sembla que la cosa va de posts curtets.

Només volia posar una de les noves cançons de VNV Nation: Resolution:

"The rage you feel will consume you and destroy you
Let this rage inside you die"

Zombie boy

2011-12-22T13:51:00.004+01:00

Ja fa unes setmanes, a la feina vaig veure aquest video:

La part impressionant de la història és el noi que hi participa, Zombie Boy. Si no el coneixes el video perd una mica de l'atractiu, però és una història ràpida.

En Zombie Boy es diu realment Rick Genest i és un noi canadenc de 26 anys. El seu sobrenom és degut als tatuatges que porta al seu cos. Està tot tatuat com si fos un zombie, com un cadàver. Aquí està l'originalitat de l'anunci, on podem veure que amb un bon maquillatge es poden amagar completament els seus tatuatges.

Concert: Nitzer Ebb

2011-12-17T18:10:00.003+01:00

Ahir, a les 20.05h començava el Dark Christmas Festival a la sala Bikini de Barcelona.

El primer grup era Architect i està format per una única persona. No sonava malament, però no aportava gran cosa. Si no fos perquè al final va començar a tocar una espècie de cubell de les escombraries com si fos una bateria, es podria prendre per un dj qualsevol. No em va aportar gran cosa, tot plegat una mica soso.

Després van sortir Interfront i la sala ja començava a fer una mica més de goig. Els valencians tenien entre el públic bastants seguidors que es van fer notar. Crec que no van dir res durant tota l'estona que van estar davant de l'escenari. Dos nois amb els seus ordinadors i unes projeccions darrere. Poca cosa més. Però va sonar bé.

Finalment, van sortir Nitzer Ebb i alguns es van passar d'efusivitat, doncs la meitat de la meva beguda va acabar entre els meus texans i la samarreta del noi de davant.

Els 3 integrants molt entregats. El so prou bo i la llum també. Així que el concert començava bé. Van anar encadenant èxits més antics amb moltes cançons de l'Industrial Complex, cosa que em va alegrar, doncs és el meu disc preferit.

El Douglas no va parar de moure's durant tot el concert, cantant, amb les seves ulleres de sol, anant d'un costat a l'altre. Darrere, a la nostra dreta, estava en Bon amb les seves bateries. També ballant sense parar i cantant a primera línia la cançó que va obrir el concert.

Tenia bastantes expectatives posades sobre aquest concert i la veritat és que es van complir. Era el que esperava, una bona selecció de cançons i, tant el grup com el públic, participant en tot moment.

Això sí, com a nota negativa diria que la durada del concert va ser excessivament curta. No va durar gaire més que 1 hora i amb això no n'hi ha prou.

Després de comprar un cd i anar a sopar amb els de la feina, em vaig tornar a escaquejar per tal d'anar a l'after party show. Allà, i després de les fotos de rigor, vam poder disfrutar de bona música durant unes hores més. És d'agrair anar a un lloc on la música que posen ja t'agrada i no estàs patint per si la següent cançó et farà cridar d'horror, ni somrient internement al pensar quina cara posaria el dj si li demanessis una cançó de Nitzer Ebb o qualsevol dels grups que van sonar.

Amb Nitzer Ebb

2011-12-17T11:11:00.004+01:00

Després d'un divendres de feina, el concert, passar a saludar al sopar d'empresa (qui diu saludar diu sopar), inevitablement vam acabar a l'Undead i allà va tornar a aparèixer el moment groupie. Foto amb el grup:

I signatures al cd que m'havia comprat:

Se'ls veia una mica forçats a estar allà, però no per això van deixar de ser molt amables.

Preparats... Nitzer Ebb!

2011-12-16T12:48:00.001+01:00

Al final ha arribat el dia del concert de Nitzer Ebb i, efectivament, coincideix amb el 80% dels sopars de feina nadalencs. En el meu cas també, així que per bé o per mal, me l'hauré de saltar, doncs tenia un compromís previ amb uns tal Douglas McCarthy i Bon Harris.

Per anar fent boca per aquesta nit, comparteixo una cançó del disc Industrial Complex que és el que més escolto. L'escollida és PlayRoll i poso una versió en directe a Dallas del 2009:

Ok, potser té alguns moments una mica vulgars, però m'agrada la cançó i com en la majoria de les d'aquest grup, la tornada crec que és una mica més fluixa que les altres parts. És estrany perquè normalment acostuma a ser al revés. El que acostuma a cridar l'atenció d'una cançó és la tornada.

Teloners De/Vision: Culture Kultür

2011-12-16T10:53:00.004+01:00

Abans de parlar del concert d'avui, volia aprofitar per confirmar que finalment Pakt no vindran a fer de teloners de De/Vision. Al final seran Culture Kultür. Potser és un bon moment per a donar-los una oportunitat ja que fa temps que puc llegir informació sobre ells per internet.

Facebook de Pakt on ja no surten com a possibles teloners:

Facebook de De/Vision amb els comentaris de qui seran els teloners:

Culture Kultür son un grup de Málaga, segons la seva definició una barreja del so dels 80's amb EBM amb veus distorsionades i un so electro amb moltes més coses. Suposo que una mica el resum seria un grup entre EBM i synthpop.

Potser, al tractar-se d'un grup d'aquí seran els primers teloners i Pakt passarien a ser els segons, ja que normalment a Bikini hi acostuma a haver dos grups abans del principal i el primer de "casa".

And One busca...

2011-12-13T09:55:00.002+01:00

Segueixo amb les notícies sobre And One. L'Steve Naghavi ha escrit una tercera carta als fans. Podem veure-la al fòrum del grup.

Crec que he aconseguit posar aquí la pàgina, oi? Al final sabré fer coses interessants i tot.

En aquest cas no es tracta d'una crítica, ni d'una disculpa. Estan buscant una veu femenina per acompanyar algunes cançons del nou cd, STOP.

Està escrita amb ironia i ja comença avisant que en 2 minuts ja la tens llegida, no com les anteriors que necessitaves mig matí.

Si fa no fa el resum seria que busquen una noia major d'edat i amb talent. S'ha d'enviar una mostra d'una cançó, amb música, sense, un link al myspace, un arxiu mp3... i ells escolliran. Llavors aniries al febrer de 2012 a Berlin a grabar-ho amb el perfeccionista de l'Steve mirant i criticant fins a l'esgotament, però qui diria que no?

Per part meva impossible, el meu talent musical se'l van oblidar quan, al néixer, van fer la barreja de talents. Bé, crec que el que va passar és que es van oblidar d'afegir el talent en general.

Bodypop Shop (And One)

2011-12-12T10:40:00.001+01:00

Per fi And One va millorant la seva relació amb Internet. Primer va ser la pàgina web, després de nou la web amb els nous membres, també van actualitzant el Facebook amb algunes informacions... I ara han posat una botiga online decent: Botiga Bodypop.

El merchandising que hi venen és el que ja havia vist, en part, a Múnich, però sobretot a Frankfurt.

Hi ha moltes coses, no únicament la típica samarreta, així que ja s'han adonat que això dóna molts diners. Les compres poden anar des de tickets de concerts (on ja es podien comprar els relacionats amb la recent gira), passant per samarretes (diferenciades entre nens, dones i homes), el meu estimat cinturó, les típiques tonteries de xapes, bolígrafs, etc.

Potser el que hi faltaria serien els cds. De moment només pots comprar els vinils dels singles "Paddy is my DJ" i "Zerstörer", i el cd "Bodypop" firmat. Suposo que a l'haver estat amb diferents discogràfiques també és complicat poder-los posar tots.

El que més m'ha agradat: el cinturó, uns posavasos i la samarreta per a nens amb el dibuix de l'Steve Naghavi:

També podem veure la portada del single "Back Home", que la veritat és que és prou maca, a veure què tal sonarà:

Així que ja ho sabeu. Si us falten idees, estan totes aquí.

Pakt a Barcelona

2011-12-07T13:05:00.003+01:00

Gràcies al blog Música: ni temps ni espai acabo de veure que Pakt poden ser els possibles teloners de De/Vision a Barcelona i Madrid.

Al seu Facebook també posa el mateix, que falta confirmar que siguin els teloners, però si ja ho posen és que deu estar molt encaminat:

Per a fer memòria, Pakt el formen en Chris Ruiz i en Gio Van Oli, excomponents d'And One, grup el qual van deixar un cop es van cansar de l'Steve Naghavi. I viceversa. Després de tenir ells les seves discusions, fins i tot públiques, la majoria l'únic que volem és que And One segueixi amb un bon nivell i que Pakt vagi millorant. Els seus odis no ens interessen, la premsa rosa es pot quedar al marge.

El primer single que van presentar, Freiheit, pintava molt bé. Un so més fosc que els darrers And One, podríem dir que més EBM, però encara amb tocs més alegres, més de synthpop. I amb un video també molt ben aconseguit (el millor aquesta llum amb el blanc i negre).

Després vaig escoltar alguns temes en viu i no em van acabar de convèncer. Ara he estat mirant què hi ha pel youtube i aquesta és la meva primera avaluació:

Angriff: no sona malament. Lletres també en alemany. La veritat és que la cançó s'assembla bastant a l'anterior. La veu d'en Chris Ruiz cantant i en ocasions cridant, igual que fa amb Freiheit.

Lichterloh: versió en directe que no s'acaba de sentir bé del tot. Tot i això, s'intuiex que el so segueix sent similar a les dues cançons anteriors i també en alemany. Això sí, un escenari molt preparat, amb gent amb banderes i flames per tot arreu. A Barcelona no crec que puguin portar cap d'aquestes coses, però mentres sonin bé en tindrem prou, ja hi estem bastant acostumats.

No he pogut trobar res més. Tampoc sobre el cd, això sí, es dirà Berlin. Segons ells perquè estan a Berlin, estimen Berlin, Berlin mola i el nom sona bé. Bastant d'acord amb ells.

Tinc ganes de veure'ls amb el nou grup, a veure què tal s'apanyen en viu, amb un setlist diferent, un públic diferent...

Motor - Man Made Machine (feat. Martin L. Gore)

2011-12-06T16:10:00.001+01:00

Se m'acumulen posts des de fa mesos i, al final, a més, sempre n'acaben passant de més "urgents" al davant.

En aquest cas es tracta d'una cançó del grup Motor on hi col·labora en Martin L. Gore. Em sembla que no ha participat en la creació de la cançó però sí que hi ha posat la veu per a donar-li aquest to tan personal.

La cançó es diu Man Made Machine i és un temazo! Això sí, crec que el video no funciona amb Internet Explorer. Haureu de canviar per a poder veure'l:

Man made Machine Martin Gore von Clipfish

Mesh - Nou cd a la vista

2011-12-06T15:47:00.002+01:00

Des de fa cosa de tres mesos que tenim novetats sobre Mesh i és que estan treballant en un nou disc. No ho he vist fins avui i aprofito per posar la informació i una de les seves cançons.

La informació la podem trobar a la seva pàgina web, on comenten que el 2009 el van dedicar a treure A Perfect Solution i a fer una gira per Europa. Que el 2010 van treure l'An Alternative Solution i van fer una gira pels EEUU. Ara és temps, doncs, de concentrar-se en un nou cd.

A part, al Twitter també n'han informat. Twitt del 5 de setembre:

Twitt del 21 de novembre:

Segueixen vius i treballant.

Pel que fa a la cançó a compartir, n'he escollit una del disc Who watches over me? i una altra del darrer, A Perfect Solution. Pel que fa a la primera és I can't imagine how it hurts:

I l'altra cançó és Who says?, de la que crec que ja n'he parlat d'altres vegades, però n'he trobat una versió en viu amb l'acompanyament de la Julia Beyer, i tot i que no són les dues persones més animades, m'agrada:

La qualitat del video és impressionant.

!distain - Sex 'n' Cross & Why

2011-12-06T12:28:00.000+01:00

Volia parlar del grup !distain ja que van ser els substituts de Minerve al concert de Frankfurt.

Per a deixar-ne constància, el canvi va ser una decepció per a mi, però intentaré centrar-me únicament en el grup i les seves cançons.

La banda es va fundar el 1992 a Alemanya i els seus components inicials eren: Alexander Braun, Oliver Faig i Sebastian von Wyschetzki. Després de 3 discs, el 2003, el grup se separa i el continuen l'Alexander Braun amb en Manfred Thomaser i treuen a la venda el disc 25 frames a second amb el tema Sex 'n' Cross que acaba sent un èxit. Aquest mateix 2011, han tret el seu darrer disc On / Off.

Actualment crec que són 3 membres, però al concert només en van aparèixer dos.

El seu so es pot definir clarament com a synthpop. Els seu so no és excessivament original, però no per això deixen de sonar bé. Les lletres són majoritàriament en anglès i tot i que hi ha una primera veu (la de l'Alexander Braun), la resta també hi col·laboren.

Els seus videoclips es veuen elaborats i ben produïts, però ningú pot negar que els hi agrada veure's.

També he tingut alguns dubtes a l'hora d'escollir quina cançó posar. El que sí que tenia clar és que preferia posar la versió d'un cd que no pas una en directe, ja que no em van acabar de convèncer. No pel show i les ganes que hi posaven, sinó perquè vaig trobar que la veu no acabava d'arribar al nivell dels cds.

Al final m'he decidit per la cançó Sex 'n' Cross:

He estat dubtant entre la cançó anterior i Why (bootlicking hypocrites), el segon single del darrer cd, així que al final he pensat en posar-les les dues. A més, aquesta segona té un video oficial:

En definitiva, no sonen malament, tenen cançons que valen la pena i tot i que no sonen excel·lents en directe, sí que crec que com a primers teloners d'un concert de 4 grups sí que poden oferir un concert per tal d'animar al públic.

Neuroticfish - Why don't you hate me

2011-12-06T11:11:00.001+01:00

Ara ja deu fer unes setmanes que escoltava el cd que tinc de Neuroticfish, Gelb (groc), i pensava que no era del tot just només haver parlat d'una versió que hi ha al cd.

Així que avui hi posaré remei. Aprofitant l'ocasió, he estat buscant per internet en quin estat es troba tot. He vist que a Facebook la gent li segueix demanant que torni, però jo estava més interessada en veure què estava fent actualment en Sascha Mario Klein, tot i que no he trobat gran cosa...

Això sí, aviat podré escoltar un parell de cds més: No Instruments (1999) i Surimi (2003). Tot i que aquest segon sembla de remixes, pot estar bé per canviar una mica i no tornar sempre a escoltar el mateix.

Pel que fa al tema, m'ha costat una mica escollir-lo perquè tampoc conec tant al grup, però al final m'he decidit per Why don't you hate me:

El conjunt del cd val molt la pena. És aproximadament 1 hora de música EBM-Synthpop que passa bastant ràpid, quasi sense adonar-te'n.

Fulltime show 2011 - Frankfurt

2011-11-27T22:29:00.008+01:00

Passo a relatar el meu segon concert del Fulltimeshow d'And One. Aquesta vegada a Frankfurt.

Després del concert de Múnich encara tenia ganes de tornar a veure aquest mateix concert, amb 4 grups que m'agradaven. Així que, degut a això, i al fet de què tenia una entrada gratis, em vaig decidir a agafar un vol i un hotel i anar cap a Frankfurt.

Després, Minerve es va donar de baixa i vaig perdre la meva entrada "gratis", així que vaig comprar-me jo l'entrada per tal de no fer un viatge i quedar-me sense el concert. L'entrada va arribar a última hora, però va arribar.

Aquesta vegada faré un únic post per a tot perquè tampoc hi ha tant tant a explicar.

Ara, ja situem-nos a l'entrada de Hugenottenhalle. A les 16h hi havia poca gent, potser 10-15 persones escampades per allà. Es va començar a formar una cua i vaig quedar tercera. Això em va permetre, a l'entrar, posar-me tan a prop com la meva entrada em permetia.

Estava a primera fila dels que havíem pagat menys. Davant potser tenia unes 10 persones. S'estava bé, però feia temps que no estava tan allunyada, així que, segons com, era una mica estrany.

Aquesta vegada hi havia més merchandising, així que va caure una samarreta tota negra amb les lletres blanques de: AND ONE - BACK HOME, i també... també... la civella del cinturó que tant volia!!! Poso una foto de la samarreta i el cinturó:

Tan que la volia i vaig dubtar molt perquè costava 30€, però estant a Frankfurt i tan feliç, al final em vaig decidir i vaig tirar la casa per la finestra.

Passem a descriure una mica la sala. Gran. Amb una barra amb molta gent atenent i diferents pisos. És una sala on hi fan moltes coses diferents i es podia veure per tots els espais extres que hi havia. Per exemple, els lavabos estaven baixant unes escales, així que no molestaven les cues.

Amb un retard d'uns 20 minuts, van sortir a l'escenari !distain. No van estar malament, els havia estat escoltant darrerament i algunes cançons em sonaven, però és clar, no eren Minerve... El cantant amb la veu una mica apurada en alguns moments, però no va estar malament per anar fent boca. Cançons que conegués i que recordi que haguessin tocat: Why, Sex & Cross.

Després, ja amb l'endarreriment acumulat, va sortir De/Vision. Crec que van fer el mateix setlist que l'altra vegada. Tot molt similar, però molt correcte. L'Steffen té aquesta preciosa veu que sona genial també en directe. Això sí, es va equivocar amb la lletra de Ready to die. Es va encallar i li va agafar el riure.

A continuació, just després de la darrera nota de Your hands on my skin vaig sortir corrents al lavabo. Vaig aconseguir entrar directa i al sortir ja hi havia una cua amb unes 10 noies. Llavors corrents de nou a comprar una cervesa, la segona de la sala, la tercera i ja darrera del dia.

Aquesta vegada vaig arribar al meu lloc abans de què comencés a tocar Camouflage, així que vaig veure que la primera cançó, Suspicious Love, la tocaven sense el guitarrista i el bateria. La resta va ser igual que l'altre concert també. Tot molt correcte i diria que exactament les mateixes cançons. En Markus va estar una mica xerraire, però a part de què compressim el nou disc, no vaig entendre res més.

Finalment, i després de molt esperar, ja sortien And One a escena, caminant a poc a poc i al so de les notes de la introducció.

El setlist també va ser igual, a exepció de Klaus i Pimmelman, que no les van tocar. La resta bastant semblant, l'Steve molt divertit i saltant per tot arreu, amb bona veu i sense parar de xerrar en els moments en què s'hi dedica. Aquesta vegada encara vaig entendre menys coses...

Cançons a destacar poques, ja que són, sinó les mateixes que l'altra vegada, quasi les mateixes, però això sí, em va sorprendre que la gent no cantés més les cançons de Depeche Mode.

També em va sorprendre que la gent que estava a "First Class" ni tan sols es sapigués les d'And One. No sé perquè paguen més si després el grup tampoc no els agrada tant. Serà per comoditat.

Quan ja anaven a tocar el segon bis, un noi que hi havia a la meva banda va saltar la valla i va anar a parar a la zona "privilegiada". El seu lloc el va ocupar un noi amb el que havia intercanviat unes paraules abans i li vaig preguntar si ell també saltava i em va dir que si jo volia. Li vaig dir que sí i em va ajudar (amb mitges pel fred sota els texans aquestes peripècies es fan més difícils).

A la foto de sobre d'aquestes línies és el moment final d'Enjoy the Silence, que van treure un triangle i l'Steve va fer callar per fer el final: "kling! enjoy the silence..." En Joke Jay feia com si estigués molt nerviós i fos un moment crucial, com enrient-se'n d'ell. A mi em va fer molta gràcia.

La veritat és que vaig disfrutar molt aquestes últimes cançons. En aquella zona estava més ampla i alguna gent ja havia marxat.

El problema d'estar just darrera una valla, però no estar a primera fila és que segons qui et toqui davant no veus res, però tampoc et pots moure. Això em va passar sobretot amb De/Vision i Camouflage, però com que els d'aquella zona anaven sortint entre concert i concert, al final em van tocar uns altres nois a davant i tot i que eren altets, ho vaig poder veure prou bé.

L'after party era al centre de Frankfrut, així que tenint en compte que el meu hotel estava allà al costat, va quedar 100% descartat, una llàstima, la veritat. Així que a l'acabar vaig anar directa a l'hotel amb els meus records i un cansament gegant que em feia caminar coixa i tot. Però amb un somriure.

Per cert, aquesta vegada les llums em van agradar molt més. El so molt bé també.

Viatge a Frankfurt

2011-11-27T22:08:00.004+01:00

Ja torno a estar a l'areoport a l'espera de l'avió de tornada. Cansada del cap de setmana llarg, però contenta, que és l'important.

Començo a relatar el viatge en sí.

Divendres a les 6.05h del matí agafava un avió en direcció a Frankfurt. A l'arribar-hi i després d'aconseguir perdre'm unes 4 o 5 vegades, vaig deixar l'equipatge allà guardat i vaig agafar un tren cap a Heidelberg.

Havia de fer transbord i vaig haver de córrer, literalment, per no perdre l'enllaç. Tot i això, sense problemes. Un cop allà, vaig aconseguir un mapa i a voltar.

Heidelberg és un poblet on la majoria dels habitants són universitaris. Només vaig poder visitar la part antiga, el que seria el centre, i era molt maco. Fred i tranquil, i maco.

Esglésies, carrerons, parades nadalenques, el riu i el castell. El castell és la part més coneguda i està molt aprop, no són més de 15 minuts caminant, tot i que també s'hi pot pujar amb cremallera o similar.

Entrar dins del castell costa 5€, però pel poble tampoc hi ha gran cosa més a fer, així que val la pena pagar-los per veure'l per dins i per veure les vistes del poble.

Després de dinar com una reina amb una "kleine" amanida (que de petita no en tenia res, era gegant), un tros de peix important amb patates i espinacs i una cervesa de 0.33cl per menys de 7€, vaig seguir caminant amb més forces.

Després de dinar em quedava poc temps, així que simplement vaig pujar a una de les torres d'una església per veure les vistes i vaig creuar el riu per caminar una mica pel que anomenen el "camí dels filòsofs", que també et permet veure el poble des d'una altra perspectiva.

Després cap al tren en direcció a l'aeroport a recuperar la maleta, per la qual vaig haver de preguntar perquè no trobava el lloc on l'havia deixat. Un cop recuperada, amb l'S-Bahn en direcció cap a Neu Isenburg, ja que l'hotel estava al costat de la sala de concerts i no pas al centre de Frankfurt.

Un cop instal·lada a l'hotel vaig anar a veure la sala per tal de fer-me una idea per a l'endemà. Segons em va informar una parella de l'hotel, ells hi anaven aquella nit a veure Within Temptation. Estava tot ple de gent, però ben al costat de l'hotel, que era l'important.

Vaig comprar una pizza per a l'hotel i a dormir. Així que portava un dia fora de casa, però encara no havia visitat la ciutat, al que hi vaig posar remei l'endemà al matí.

Esmorzar a l'hotel i a buscar l'S-Bahn, que estava a 30 minuts caminant de l'hotel, no està mal. Un cop a Frankfurt i mapa en mà, vaig aprofitar per visitar el més important: rascacels i la part antiga. Tot i que havia sentit que no era gaire maco a mi em va agradar. Els edificis tan alts contrasten amb la part antiga i tot i que potser no ho voldria per a la meva ciutat, tampoc és lleig.

La part antiga és la més maca, tot i que les esglésies eren bastant lletges per dins. Els carrers ja començaven a estar adornats i quasi totes les places estaven plenes de paradetes nadalenques, especialment dedicades al menjar i al glüwhein que no em vaig atrevir a prendre, però que deu ser com un vi calent. Amb el fred que feia ja venia de gust...

Les parades nadalenques donaven bastanta vida, però també tapaven una mica el que seria els seus voltants, així que algunes coses les vaig veure una mica per sobre.

Cap a les 12.30h ja agafava de nou el metro cap a l'hotel. Vaig comprar menjar per dinar i per sopar i vaig anar a preguntar a veure si per la meva cara bonica em canviaven l'entrada de "normal preis" per una de "first class", però no va colar. Em van dir que els hi semblava que les portes obrien a les 16h, així que vaig anar a l'hotel a dinar i a descansar.

A les 15.55h sortia de l'hotel i a les 16h ja estava a la sala, tota preparada. L'explicació al següent post.

Avui diumenge m'he llevat altra vegada d'hora per tal de poder aprofitar el dia. He viatjat de nou cap al centre de Frankfurt i he guardat la maleta a l'estació central. He aprofitat el dia per visitar el que em faltava, he donat una volta pels voltants del centre i he arribat fins a Sachsenhausen, un barri ple de bars. Al final he acabat visitant de nou les places del centre i quan he vist passar un bus turístic, com que ja no sabia què fer, m'hi he pujat.

He donat una volta d'una hora, després he caminat una darrera hora sense direcció concreta i ja cap a l'estació a recuperar la maleta i cap a l'aeroport. Com sempre aquí estic, rendida, contenta per com han anat les coses, però amb el mal humor d'haver de tornar a treballar l'endemà.

Alphaville - To Germany with Love

2011-11-24T15:26:00.000+01:00

Comença el compte enrere per anar a Frankfurt. Un dia més a la feina i... un avió a les 6h!

Abans d'ahir vaig rebre l'avís de Correus de què la meva carta amb l'entrada ja havia arribat. Per fi, al darrer moment. Ahir vaig anar a Correus, una mica estressada perquè no volia arribar tard a classe d'alemany. Uns 10 minuts d'espera i ja em tocava. Però la cosa no s'acabava aquí. Van estar 25 minuts buscant la meva carta. No la trobaven.

Finalment, van pensar que potser algú no l'havia guardat on tocava i van començar a mirar les cartes rebudes qualsevol dia. La van trobar. Igualment, jo no marxava d'allà sense ella.

Després d'aquest estrés i d'arribar només uns minuts tard a classe, vaig aconseguir treure'm els nervis que portava a sobre des de feia dues setmanes.

La llàstima és que l'entrada és "normal", pel que tindré diversa gent davant, els que hagin pagat l'entrada de "First Class", com la que tenia jo a Múnich. Com que aquesta vegada vaig improvitzar una mica el viatge, ja no en quedaven, però depenent de com sigui la sala, es podrà veure bé igualment.

I cap on marxo? Cap a Alemanya!!!

Vince Clarke & Martin L. Gore

2011-11-24T08:59:00.005+01:00

En els darrers dies he rebut uns 4 emails amb la mateixa informació i ja tenia ganes de comentar-ho.

Vince Clarke i Martin L. Gore treuen un disc conjunt. En un inici jo em pensava que seria una petita col·laboració i treurien un single per a qualsevol disc recopilatori o per alguna causa benèfica, però han anat més enllà.

Per a posar-nos en situació: aquests dos petits genis van ser els fundadors de Depeche Mode. Després, en Vince va fundar Yazoo i, més tard, Erasure, grup amb el qual encara treballa.

En Martin sempre s'ha quedat a Depeche Mode, però ha anat evolucionant espectacularment i, a part, ha tret dos discs en solitari.

Portaven quasi 30 anys sense treballar junts i sembla ser que llavors en Vince va tenir la idea de fer un disc de música dance minimal / techno i, al necessitar ajuda, va pensar amb en Martin. Sense pressions ni presses, van decidir col·laborar.

Cada un ha anat treballant pel seu compte, enviant-se la informació per email, i al maig d'aquest any es van trobar per primera vegada. Ara el disc ja està llest i sortirà a la venda la primavera de 2012. Ha estat produït per Überzone / Q.

Encara no en sabem el nom, però sí que ells s'anomenaran VCMG i que el primer single es dirà: SPOCK. El tracklist és el següent:

Spock - Album Version
Spock - Edit Select Remix
Spock - Regis Remix
Spock - DVS1 Voyage Home Remix
Spock - XOQ Remix

Només constarà d'aquesta cançó i de 4 remixes a càrrec de diferents grups i persones i sortirà a la venda el 12 de desembre. Perquè l'espera no es faci tan llarga, es poden escoltar petits trossos de les cançons a Amazon.

Kraftwerk - Elektro Kardiogramm

2011-11-19T18:12:00.000+01:00

Ja vaig comentar que a Múnich vaig tenir l'oportunitat de veure una exposició de Kraftwerk i que m'havia agradat molt.

Avui, fent neteja a casa meva: 6 bosses d'escombraries corroboren que ja tocava, he trobat un dvd del grup darrere de tot de papers.

Com que ahir em van portar la tele que els meus tiets no volien i és enorme, no m'he pogut resisitir a posar-lo. Ara està sonant de fons i és espectacular. 4 homes, tant freds i distants com poden, amb projeccions darrere seu i una música que la sents per cada centímetre del teu cos.

No sé perquè no els escolto més sovint. Després de molt pensar, he optat per posar Elektro Kardiogramm:

M'encanta com comença, amb aquestes respiracions.

And One - Special Guests 2012

2011-11-18T10:54:00.000+01:00

Mentre encara intento contactar amb ticketcenter per veure si l'entrada pel concert d'And One a Frankfrut m'arribarà a temps, tenim noves notíces de qui seran els guests en la propera gira: Covenant i Welle:Erdball. Encara faltarà saber els teloners.

A Covenant ja els he vist un parell de vegades en directe i em van agradar. El darrer disc em va decepcionar molt al començament, però al final hi vaig anar trobant detalls valuosos. Potser és que no m'esperava aquell so tan fosc.

Pel que fa a Welle:Erdball és un grup alemany sobre el que he anat llegint bastantes coses els darrers anys i crec que ja ha arribat el moment de donar-los una oportunitat. Més tenint en compte que aquest 2011 han tret disc (Der kalte Krieg).

Podem trobar la notícia al facebook del grup.

També ens comenten el preu de les entrades, les ciutats i el fet que amb el propi preu de l'entrada tens dret a la festa que es farà després a la mateixa sala.

14.04.2012 Hamburg - Markthalle
21.04.2012 Leipzig - Haus Auensee
28.04.2012 Dresden - Alter Schlachthof
05.05.2012 München - Backstage
12.05.2012 Berlin - Columbiahalle
18.05.2012 Hannover - Capitol

M'estic plantejant seriosament anar ni que sigui un cap de setmana a Berlin i aprofitar per anar de concert.

A part, a la newsletter també comenten que el divendres 13 de gener de 2012 sortirà a la venda el nou single Back Home.

"Neue AND ONE Single "BACK HOME" ab Freitag, den 13. Januar 2012. Wer diese Single nicht kauft wird von einem Kinderwagen überfahren!!!"

La segona frase ve a dir una cosa similar a què si no el compres t'atropellarà un cotxe. Coses que passen.

Depeche Mode - So cruel

2011-11-16T17:27:00.001+01:00

U2 mai ha estat un grup que m'hagi acabat de convèncer. Algunes cançons m'agraden, però mai m'han acabat d'atrapar i el fet que el Bono, el seu cantant, sigui tan cansino tampoc ajuda.

Per aquest motiu, no havia prestat gaire atenció al disc de versions de l'Achtung Baby ("AHK-Toong BAY-Bi Covered") que acaben de treure, encara que hi hagués una versió de Depeche Mode. A part, la cançó que versionen, So cruel, no la coneixia.

Tot i això, avui l'he buscada al youtube i la veritat és que no sona gens malament. No conec l'original, però és que quasi qualsevol cosa que porti la veu del Dave Gahan a mi ja m'agrada. En aquest sentit tinc poc criteri.

Pel que fa a la resta del disc, els grups són:

Nine Inch Nails - Zoo Station
U2 (Jacques Lu Cont Mix) - Even Better Than The Real Thing
Damien Rice - One
Patti Smith - Until The End Of The World
Garbage - Who's Gonna Ride Your Wild Horses
Depeche Mode - So Cruel
Snow Patrol - Mysterious Ways
The Fray - Trying To Throw Your Arms Around The World
Gavin Friday - The Fly
The Killers - Ultraviolet (Light My Way)
Glasvegas - Acrobat
Jack White - Love Is Blindness

Els beneficis són per ajudar als països en crisis de l'est de l'Àfrica.

Tina Turner - The best

2011-11-16T16:04:00.002+01:00

Es considera Tina Turner un guilty pleasure? Jo crec que sí.

Després de més de 50 anys de carrera ha tingut molts altibaixos i, últimament, es parla més dels problemes que ha tingut que d'una altra cosa, però sempre hi haurà aquest temazo a les nostres memòries, The best:

Sales de Concerts: Backstage (Múnich)

2011-11-15T15:22:00.002+01:00

Després del primer post sobre sales de concerts, per la qual vaig escollir la sala Bikini de Barcelona perquè la coneixia bastant, ara passaré a parlar de la última a la que he anat, tot i que no la conec tant.

En aquest cas vaig a intentar explicar una mica el funcionament de la sala Backstage de Múnich.

El club es divideix en dues parts. Per un costat, s'entra per un Biergarten, una terrassa amb taules. Hi vaig anar a finals d'octubre, així que ja estava tancat. Al final del jardinet, a l'esquerra, hi ha la sala de concerts pròpiament dita. Aquí és on es va començar a formar la cua ja que el concert es feia a la sala anomenada Werk. Tenen més espais que s'utilitzen en funció del que toqui aquell dia o aquella nit.

Poso una foto del que és tot el conjunt:

Com es pot veure, la sala més gran és la que es diu Werk, que és on va ser el concert.

Intentaré seguir una mica l'estructura de l'altre post, a veure si sóc capaç de trobar tota la informació necessària:

Inicis: ???
Situació: Wilhelm-Hale-Straße 38, 80639 München (més endavant hi ha explicacions més concretes de com arribar-hi)
Ubicació: a nivell de terra
Transport públic: S-Bahn parada Hirschgarten, també tram i bus
Accessibilitat: l'entrada està a nivell de terra, així que no recordo problemes per entrar-hi. Hi havia una noia en cadira de rodes i va poder entrar sense problemes. Això sí, a dins hi ha una petita zona que está més enfonsada i s'hi baixa per unes 4-5 escales. Poso una foto més abaix perquè s'entengui
Aforament: no l'he trobat exacte, però sí que té uns 800 m² de superfície total i uns 100 m² d'escenari, però em semblen bastants, així que no estic segura d'haver-ho entès bé. És una sala de mida mitjana
Horaris: fan horaris "alemanys", és a dir, comencen i acaben d'hora. En el meu cas, eren 4 grups, així que a les vam començar cap a les 17h i vam acabar cap a les 22.30h. Un cop acabat el concert no et fan fora a patades, sinó que la gent es quedava per allà prenent alguna cosa
Segurates: sense problemes, tampoc amb el fet de què no els entengués en alemany, canviat l'idioma per a mi. A l'entrada et miren la bossa i un cop a dins hi havia una zona "first class" per a la que et miraven l'entrada de nou i et posaven una pulsera. Un cop començat el concert fins i tot estaven més pendents de l'escenari que de la gent
Lavabos: a l'entrar, avançant un tram, a la dreta. Hi ha el de nois, el de noies i enmig el de minusvàlids. com que hi havia molta cua vaig entrar al de minusvàlids, així que no sé molt bé com són, però aquest estava en perfecte estat.
Guardarropía: no el vaig fer servir, però semblava gran, a l'entrar a la dreta, al finalitzar la barra, i crec recordar que el preu era d'uns 2€
Venda d'entrades: no vaig poder veure on s'havien de comprar, però la guixeta ha d'estar fora perquè només obrir les portes ja ens demanaven l'entrada
Merchandising: a l'entrada a l'esquerra. En aquest cas hi havia un parell de taules
Escenari: elevat i amb una separació entre escenari i públic per on es passejaven els fotògrafs durants les primeres cançons. Cal dir que la separació era fran ja que pràcticament no s'arribava a tocar-se entre "cantant" i "públic" si els dos allargaven els braços
Barres: hi ha una barra a l'entrar a la dreta, la més gran. Hi havia 3 cambrers, amables, però lents. L'altra barra està entrant i avançant una mica, a l'esquerra, un cop passat el merchandising. Aquesta no la vaig veure fins a l'hora de marxar, però semblava més petita.
Beguda: m'estic adonant que tant a Alemanya com a Àustria mesuren la quantitat de whisky que et posen, que és poc en comparació amb els litres que et posen a Barcelona. El preu no el recordo, però potser eren uns 7€. Al final vaig optar per una cervesa de mig litre per: 4€. El que sí que et fan pagar és el got cutre de plàstic que et donen perquè no el llencis pel terra. Són 2€ més, però si després el tornes, juntament amb la fitxa que et donen, te'ls tornen
Qualitat del so i il·luminació: el so és molt bo, fins i tot a les primeres files on a vegades s'espatlla una mica per la proximitat. La il·luminació, en el meu cas, va ser una mica un desastre. Il·luminaven més aviat el públic pel que ens encegaven molt sovint i els grups estaven una mica en la foscor

Aquesta és una foto de la sala buida que tenen penjada a la seva pàgina web:

Ja passo a comentar com arribar-hi. Com que no és la meva ciutat, no em refio gaire ni d'autobusos ni de tramvies, així que sempre intento arribar-hi en metro. En aquest cas, qualsevol dels S-Bahn que et deixen a la parada de Hirschgarten van bé: S1, S2, S3, S4, S6, S8. Aquí hi ha un mapa del metro de Múnich en pdf que va molt bé.

També existeix un buscador per dir-li d'on vols anar i fins on i a quines hores, aquí.

Un cop surts del tren has de pujar unes escales i a dalt et trobes en un pont. Per tal de saber cap on has d'anar només cal mirar cap abaix. Si veus la sala t'has de dirigir cap allà. Si no la veus, potser caldrà que creuis el carrer. T'has d'encaminar cap aquella direcció i baixar unes escales. Llavors camines uns 5 minuts per un camí de sorra i ja hi arribes.

Quan jo vaig arribar estaven tots els de seguretat a l'entrada amb el carrer Reitknechstrasse i semblava que no podies entrar, però pots entrar fins a la porta de la mateixa sala.

L'horari del transport públic és, en teoria, fins la 1.30h de la matinada, però no està de més revisar-ho a l'entrar al metro.

Per aquest concert vaig arribar uns 45 minuts abans de què s'obrissin les portes i no hi havia pas més de 20 persones. A l'hora d'entrar ja hi havia bastanta més gent, però sense ser excessiu. El fet que hi hagués una zona reservada potser també va fer que la gent no hi anés amb anticipació. Tot i això, tractant-se d'un concert d'aquest tipus em pensava que hi hauria més gent.

Finalment, comentar que des de la meva posició (primera fila, una mica a la dreta del micro) es podia veure com els grups es preparaven abans d'entrar a l'escenari. Entraven per una porta que estava darrere l'escenari a l'esquerra i allà tenien una petita zona on esperar-se uns moments i fumar "tranquil·lament".

Minerve cancel·la els concerts

2011-11-12T08:46:00.002+01:00

Al final el viatge a Frankfurt s'ha espatllat una mica. Havia de ser una cosa, però en serà una altra de diferent. Tot i això, he aconseguit comprar una entrada que espero que arribi a temps.

La mala notícia en relació al concert és que Minerve no participaran en els 3 darrers concerts de la gira. Al seu Facebook està la notícia.

A part, han penjat un video donant les gràcies: aquí.

Tot i això, encara pot ser un gran concert, així que les ganes no les perdo. Per a lamentar aquesta baixa del show i per a esperar a propers concerts, he pensat en compartir el tema Lost in your room, del seu primer cd Sensefiction:

Ja és la segona vegada aquest any que vull anar a veure un grup i cancel·la l'actuació. Per sort, sempre hi ha hagut el grup principal que no m'ha fallat. Sí, estic intentant mirar el costat positiu.

Impressions In-edit Beefeater

2011-11-06T23:58:00.007+01:00

Avui, diumenge 6 de novembre i ja finalitzat el festival In-edit Beefeater, començo a escriure les meves impressions sobre ell. Han estat 11 pel·lícules en 11 dies de festival, tot i que he tingut dies lliures i dies dobles.

Primer uns comentaris en general. Les pel·lícules, igual que l'any passat, es distribuien entre la sala 5 dels cinemes Aribau i les dues sales, més petites, de l'Aribau Club.

A mi la que més m'agrada és l'Aribau Club 2. És la més petita, però és, potser, la més moderna. Els seients són còmodes (tot i que no pots estirar les cames) i està feta amb una bona pendent, pel que veus la pantalla i els subtítols sense problemes. En canvi, la mulisalas Aribau és molt antiga, els seients són vells i, segons qui et toqui davant, no veus els subtítols, has de mantenir el cap en una posició molt estranya durant l'estona que duri el documental per tal de veure'l bé.

L'Aribau Club 1 es troba enmig d'aquestes dues opcions. És més moderna que la multisalas, per tant, més còmoda, però també amb poca pendent, pel que segons com també costa veure la part baixa de la pantalla.

Aquest any han intentat afegir noves millores en la venda d'entrades. Ja van fer un gran canvi l'any passat i aquest han afegit l'opció de comprar-les per internet i imprimir-les a casa. A falta d'impresora i, la veritat, de no acabar de refiar-me'n, vaig preferir enviar ma mare a fer la cua. Una cua que es va estalviar gràcies a un amable noi.

El que potser més m'ha molestat aquest any és el tema dels horaris. En diferents casos, sobretot a la multisalas, no s'han acabat de respectar. Potser pel simple fet que és la sala més gran i, per tant, costava més de fer sortir la gent de la sessió anterior i fer entrar amb agilitat els de la següent.

Crec que hi ha hagut més cues que d'altres anys, però a l'anar-hi sola no és un problema el fet d'haver de buscar un lloc lliure. Sempre n'hi ha un o un altre allà on m'interessa.

Ja com a comentari final, dir que hi havia molt pseudo-modernillo (per a no posar adjectius pitjors ni explaiar-me en excés) passejant per allà. Espero que això no acabi espatllant el festival.

Ja centrant-nos ens els documentals...

The Sacred Triangle: Bowie, Iggy & Lou 1971-1973: dijous 27 es va inaugurar el festival, però jo vaig començar el divendres 28 a les 19h amb aquest documental sobre la vida entrellaçada de David Bowie, Iggy Pop i Lou Reed durant els anys de 1971 a 1973.

Es centra més en el David Bowie, fascinat per la Velvet Underground de Lou Reed i com va intentar treure Iggy Pop del pou en el que es trobava.

Molt interessant, aportant molta informació i descobrint la que debia ser la primera dona del Bowie, molt molt divertida.

The Libertines: There Are No Innocent Bystanders: vaig seguir dissabte amb aquest documental sobre el grup de Pete Doherty i Carl Barât sobre el moment en què van decidir tornar a tocar en un concert el 2010. El grup no el coneixia més que de nom, sabia que havia tingut molt d'èxit, però realment a mi no m'interessava. Tot i això, em semblava que em podria agradar per tot el que ha rodejat la banda en quant a destrucció.

No em va acabar de convèncer, potser simplement perquè el grup no m'interessava prou. Entretingut, però poca cosa més.

From Mao to Mozart: Isaac Stern in China: diumenge tocava sessió doble i vaig començar per aquest violinista de música clàssica que visitava la Xina.

Aquest tema tampoc m'interessava gaire, però el documental em va semblar genial. Un Isaac Stern molt crític amb els alumnes que li mostraven, però sempre amable i cordial. Podem veure l'enorme esforç que han de fer molts dels xinesos, des de petits, per a tocar d'aquesta manera impressionant en què toquen diferents intruments.

També ens mostra la cara fosca del que allà anomenaven la "revolució cultural", que no va ser més que un tancar-se en si mateixos i torturar els que havien estat o estaven a favor de la música occidental.

Molt entretingut i interessant. Barrejant música i alguns comentaris polítics: la comparació de Mozart amb el capitalisme no té preu.

The Ballad of Genesis and Lady Jaye: un tal Genesis P. Orride, músic industrial, troba la seva parella ideal, Lady Jaye, i decideixen operar-se per a assemblar-se cada cop més entre ells. Ningú els va explicar que això ja passa de per si? Les parelles i els matrimonis s'acaben assemblant sense operacions.

Ens expliquen la seva història, amb alguns moments interessants, però per a mi tot molt superficial. A mi m'hagués agradat que expliquessin més la part musical del so industrial, de com va començar. Però la part més personal tampoc vaig trobar que estigués del tot ben explicada.

També va col·laborar el fet que al cinema fes una calor important i que acabés amb unes ganes horroroses de sortir d'allà, i això que el documental no durava gaire més d'una hora!

George Harrison: Living in the Material World: a mi mai m'ha agradat els Beatles, ho confesso, però vaig escollir aquesta pel·lícula perquè l'havia dirigit el Martin Scorsese. Malauradament, no vaig mirar que durava 208 minuts. Tot i això, vaig aconseguir mantenir-me desperta.

També la vaig escollir perquè no parlava del Lennon o del McCartney, sinó que se centrava en un personatge una mica més secundari del grup.

Amb un seguit immens de testimonis (suposo que amb el nom del director se t'obren totes les portes) el documental es fa interessant, cadascú explicant el seu punt de vista, tot i que crec que sense cap crítica. Tot i això, ens mostra un personatge que es va anar decantant cap a una religió que, segons la meva opinió, el va anar transformant i potser va perdre una mica el cap.

Queen - Days of Our Lives: el dimecres tocava repassar la història de Queen. El documental que tenia més ganes de veure. Una cua llarguíssima al voltant de l'Aribau multisalas em deia que molta gent tenia les matiexes ganes que jo.

El documental no em va decepcionar gens. Potser hi ha molta informació sobre aquest grup: internet, d'altres documentals, llibres, etc. però jo no n'havia vist cap i ho vaig trobar tot molt interessant.

I, és clar, un final molt tendre amb la mort del Freddy Mercury.

Michel Petrucciani: el dimecres vaig descansar i, pel dijous, tampoc tenia res, així que vaig anar a comprar-me una entrada per a veure aquest documental, que havia sentit per la ràdio que estava molt bé.

El vaig descartar inicialment perquè tractava d'un pianista de jazz i és un tipus de música que no m'agrada. Probablement hi ha molts tipus de música que no m'agraden, però el jazz, especialment, em posa nerviosa. No el puc entendre.

Escoltant la ràdio, però, vaig veure que es centrava més en aquest personatge que era Michel Petrucciani, un pianista francés que va néixer amb tots els ossos trencats. Tremendament fràgil en el seu metre d'alçada. Però va decidir que ell no seria minusvàlid i que tocaria el piano. I ho va aconseguir. Una vida de provar-ho tot tampoc el va ajudar a millorar la seva qualitat de vida, però va disfrutar de la vida com pocs. Això és el que ens transmet, il·lusió per a viure.

Cracked Actor: David Bowie: el documental anomenat com a imprescindible pel festival. La veritat és que sí que va ser molt interessant.

Ens mostra un Bowie que ens demostra que realment és d'un altre planeta. El veiem actuant i en d'altres moments. És en aquests quan veiem que o bé les drogues el fan actuar una mica incoherent, o, simplement és molt llest per a crear un personatge per tot allò que fa. Potser una barreja de les dues coses.

Last Days Here: ens explica la vida de Bobby Liebling, un cantant de heavy (el cine n'estava ple d'ells) que es troba vivint al soterrani dels seus pares, tot demacrat, enganxat al crack i sense haver acabat de triomfar mai.

Un amic-manager intenta rellançar la seva carrera amb el grup Pentagram i fer un concert memorable. Les drogues, les decepcions amoroses, etc. ho posaran tot encara més difícil. Una història dura però tendra a la vegada. També val molt la pena.

Talihina Sky: The Story of Kings of Leon: un altre grup que tampoc m'interessa gaire, però sí que volia conèixer la seva història perquè sabia que sortien d'una família extremadament religiosa. Volia veure la compració d'una vida entregada a la religió en relació amb unes estrelles de rock.

Veiem que van ser 4 nens que ho van passar bastant malament, amb poc diners i que ara ho tenen tot. És interessant veure el contrast entre la vida de poble que duien (i que encara porta la seva família) i la vida d'estrella de rock, on tot val.

The Other Side of The Mirror: Bob Dylan at the Newport Folk Festival: aquest documental ens mostra la "vida" de Bob Dylan en 3 anys. Al començament, com un acompanyament de Joan Baez, després ja més sol i amb un èxit en solitari increïble, finalment, passant-se del folk a un toc més rock.

Només ens mostra moments de concerts, pel que potser he trobat a faltar una mica d'explicació. Tot i això, és bastant impressionant com pot explicar diferents coses sense parlar-ne directament. Aquí la guia del festival t'ajuda una mica a situar-te, hagués estat bé que el propi documental ja ho fes per als que no estem tant enterats de la trajectòria de Bob Dylan. De totes maneres, molt interessant.

El moment esplendorós és quan surt Johnny Cash versionant-lo :)

Entrada: Frozen Plasma & VNV Nation

2011-11-06T13:41:00.003+01:00

La setmana passada vaig rebre un mail de ticketmaster que em deia que ja podia comprar les meves entrades per al concert de VNV Nation i Frozen Plasma. Sí, sembla que ticketmaster també ens vigila.

Toquen el divendres 10 de febrer a la sala Bikini. L'endemà toquen a Madrid i potser també m'hi deixo caure, ja que vaig prometre que hi tornaria a visitar uns coneguts i aprofitaria.

Al rebre el mail vaig fer el que calia, comprar-lo. El darrer disc m'ha agradat bastant, però encara que no l'hagis escoltat, o no t'agradi, un concert de VNV Nation cal viure'l.

Fa mesos ja que vull parlar del darrer disc de VNV Nation, Automatic, però amb tant de moviment ho he anat deixant aparcat i ara només comentaré una mica per sobre. Sense entrar en detalls. Potser més endavant vaig comentant cançó a cançó, però per ara no trobo mai l'estona necessària.

En general em sembla un disc més alegre que els anteriors, més optimista. Potser no segueix tant la línia marcada per Futureperfect, Judgement i Of Faith, Power and Glory, que són els cds més complets que tenen. Però era necessari un petit canvi també. No poden estar tirant de la mateixa fórmula sempre.

Els teloners seran Frozen Plasma, amb el Felix Marc al capdavant, així que a primera hora ja em tindran allà per no perdre'm ni una nota. Aprofito per posar una cançó seva ja que tot i no ser tan coneguts, també valen la pena. A veure què tal en viu. La cançó que he escollit és Tanz die Revolution:

Segur que en directe sona genial. A part, tenen una versió en castellà feta per State of the Union, que sempre que l'escolto em fa riure: aquí.

Ande One - Cover for the masses

2011-11-01T14:56:00.003+01:00

Aprofito aquest dia de "festa" per comentar el que fa dies que tinc pendent. Dic festa per dir alguna cosa, perquè porto tot el matí treballant... Però bé, centrem-nos en les coses importants.

Primer de tot, a finals de novembre me'n vaig a Frankfurt de concert. De nou a veure And One, Camouflage, De/Vision i Minerve. Els detalls més endavant, quan vegi com va tot.

El que volia comentar, per això, era sobre la nova gira d'And One. Més o menys com vaig entendre a Múnich, el grup farà una gira amb la meitat de la seva música i l'altra meitat versions de Depeche Mode.

El nom de la gira serà The cover for the masses show 2012 i no sembla que s'hagin de moure d'Alemanya:

He estat mirant i... seria l'excusa perfecta per a tornar a Berlin, oi? Aquí més informació.

Concert Erasure - Londres

2011-10-30T08:28:00.005+01:00

I va arribar l'hora d'anar cap al concert d'Erasure. Eren prop de les 18h i obrien les portes a les 19h.

No tenia l'entrada a les meves mans perquè em convidaven uns amics a qui els hi havien sortit gratis. Vinga trucar-los i no aconseguia localitzar-los. Havia escrit el número malament al nou mòbil, perfecte. Quan ja començava a estar desesperada, els vaig veure sortir per la porta, després d'un meet&greet amb el grup.

Ells estaven davant de tot de la cua i vaig anar amb ells. Em van donar el paper i el DNI que confirmava que podia entrar i vaig anar cap una altra cua. Mentre tothom s'esperava davant de la porta del The Roundhouse, ja a dins i intentant entrar els primers, a mi no em deixaven passar. Fins les 19h deien que no em donarien l'entrada.

A les 18.50h me la van donar i vaig poder pujar les escales fins on estava tothom. No negarem que em vaig colar i em vaig posar al costat dels meus amics i vam poder estar a primera fila, just una mica a la dreta del micro.

La sala, tal com indica el nom, era rodona. Constava de dos espais, el de pista, i un més amunt que em sembla recordar que podies estar assegut. Era maca i es va sentir molt bé.

Allà vam esperar pacientment fins que va sortir el teloner, Frankmusik, que la veritat, és que no em va dir gran cosa. Estava el cantant i a darrere un bateria i una noia al teclat. Pràctiament només se sentia la bateria.

Després de mitja horeta de música i mitja més de canvi d'escenari, ja eren les 22h i tot estava preparat.

L'escenari representava una catedral, tipus Notre Dame de París, amb gàrgoles.

En Vince Clarke estava darrera d'una d'aquestes gàrgoles, pel que pràcticament no se'l veia. Darrera de l'Andy Bell hi havia 5 petites plataformes. En una estaven les dues noies que els acompanyen, en una altra en Vince i en les que estaven al mig a vegades també s'hi posaven les noies.

Com a última decoració, hi havia una vidrera darrera que al final va tenir colors.

Crec que puntuals, van sortir Erasure a l'escenari. L'Andy amb un barret que no li va durar ni una sola cançó.

Em va impressionar, sobretot, com se sentia a tothom cantar. Podies sentir veus de tot arreu corejant totes les cançons. Vaig acabar rodejada d'argentins i crec que es va notar que no érem anglesos, per l'idioma en què parlaven, és clar, però també perquè estàvem com més moguts que la resta.

La veu de l'Andy impressionant en directe. És capaç de fer totes les notes sense grans problemes, tot i que les lletres a vegades se li escapen una mica. Com que tampoc són la fan #1 diferents vegades ni me'n vaig adonar.

Els temes que més em van agradar són els de sempre: Love to Hate You i Sometimes. El setlist va ser el següent:

Al final del concert vam estar cridant a veure si l'aconseguíem i tot i que era un home que els donava, un de seguretat va passar per allà i es va assegurar que jo n'agafés un, suposo que perquè li havia demanat abans educadament i ell no podia arrencar-lo del terra, però si acostar-me'l.

Per suposat, tenint en compte que jo estava allà gràcies als meus amics, els hi vaig regalar.

Quan ja estàvem comentant d'anar a algun lloc a prendre una pinta, van començar a passar coses. com que un parell dels argentins que em rodejaven, els 2 que ja coneixia d'abans, havien estat al meet&greet, ja coneixien una mica qui movia els fils per allà.

Així que van aconseguir alguns passes de Backstage. Jo me'n vaig quedar sense, però vaig anar amb ells i quan ens els van demanar, vam suplicar que em deixessin passar i s'ho van prendre a broma. Ja estava dins també.

Ens van demanar que ens comportessim, així que res d'autògrafs ni fotos. Estàvem en un bar molt petit en un dels costat alçats de la sala, que vèiem com l'anaven desmontant.

Allà va aparèixer l'Andy Bell, al que vam poder saludar, però no en Vince, que sí que sembla més de passar una mica de tot. També hi havia per allà: en Daniel Miller, en Gareth Jones, en Richard que és qui porta la pàgina web del grup i és un encant..

Després d'un parell de pintes, ens vam retirar al bar de davant a menjar un hot dog i passada la 1h a dormir, que m'havia de llevar a les 3h per tornar a la feina...

Viatge a Londres

2011-10-29T08:42:00.004+02:00

Dimarts tenia poques hores per a disfrutar de Londres, les quals encara van disminuir més quan el meu vol va sortir amb 2 hores de retard.

Per sort el dia va anar millorant. A les 12h estava al centre de Londres i en 3 hores i 30 minuts vaig veure bastantes coses, això sí, sense poder-m'hi parar gaire ni entrar enlloc.

Després, vaig anar una estona a Camden Town. És espectacular i vaig comprar més coses de les que em pensava. De fet, anava a comprar algun regal però m'ho vaig acabar quedant tot jo.

I, finalment, a les 17h estava a l'hotel per a la dutxa prèvia al concert.

Fulltimeshow 2011 - And One

2011-10-23T21:22:00.003+02:00

Finalment, el moment que tothom esperava. And One entra en escena.

En Joke Jay, en Rick Schah i un home desconegut que no sé si van dir que es deia Stephen. Suposo que ara per ara és el que anomenen Mr. X. Al final, l'Steve Naghavi, que cada vegada que el veig en directe, i ja en van unes quantes, em sorprèn que és molt baixet.

Just abans que sortissin, hi havia la típica música de fons per a l'espera. Van tallar la canço Shake the disease de Depeche Mode i el públic va continuar cantant aquella estrofa a capella, bastant emocionant, la veritat.

Primer va sonar una intro que haig de buscar, perquè quan va sonar vaig pensar que allò em sonava, que venia d'un altre grup segur, però no podia identificar-la en aquell moment i ara ni la recordo.

Després, i ja sobre un escenari a la seva mida, sense els instruments dels altres grups, només amb els seus: uns quants teclats per al Rick (en plan Nacho Cano, una llàstima no poder-ho comentar amb ningú allà), un teclat per al noi nou i una bateria i un micro per a segones veus per al Joke, i una bandera al darrera que deia "And One Back Home" van engegar molt amunt.

Crec que l'escollida va ser Technoman i encara que haguessin tocat la pitjor cançó, ja ens tenia a tots a la butxaca. Un públic entregadíssim a tot, i vivint la majoria de cançons com si fos la última.

Van escollir posar dos nous temes que van refredar una mica l'ambient, però ja ho sabien, és el que acostuma a passar perquè la gent no sap què esperar. Tot i això, l'Steve va dir alguna cosa tipus "la primera vegada que vam tocar Technoman també va passar això".

El no saber alemany em va limitar moltíssim, perquè tot i que la majoria de cançons de tots els grups són en anglès, parlaven amb el públic en alemany, lògicament, i noentenia més que algunes paraules soltes.

Intentar fer un llistat de les cançons és complicat, ja que van tocar més de 2 hores.

L'Steve tenia uns papers sota el micro. Un el típic setlist que ja es va encarregar d'espatllar tirant a sobre el vodka o el tequila que s'estava prenent, i els altres eren uns papers plastificats amb les lletres de les noves cançons i... del Tanzomat! Que encara no domina.

El que he pogut treure fins ara és: Deutschemaschine, So kling Liebe (que crec que va ser en versió acústica), The aim is in your head i High que les va cantar el Joke, Schwarz, Shining Star, Sometimes, Traumfrau, Military Fashion Show, Love you until the end, Metalhammer, Für, Speichesbar (?), Elektrocution, Playing Dead (amb una versió que no m'acaba de convèncer, tan maca que és al cd), Zerstörer, Recover you, Get you closer...

No va poder evitar fer covers, algunes intercalades amb cançons: Personal Jesus, Sweet Dreams i d'altres de ple: Timekiller, The Walk...

Això arribava al final i el públic en volia més, demanava Klaus i realment sembla que l'Steve la va improvitzar una mica. Va estar parlant molta estona i l'únic que vaig entendre va ser que faran una gira al maig-juny amb 50% And One - Depeche Mode, o similar.

Llavors, es van passar a cantar So kling Liebe (crec) i una versió d'Enjoy the Silence. Com que tampoc n'hi havia prou, va cantar Pimmelman, a capella, improvitzant amb el Joke, va ser cutrillo però gració.

Pel que fa a l'ambient a l'escenari el vaig veure de molt bon rotllo. No semblava forçat. Suposo que l'Steve s'ha tret un pes de sobre i està relaxat. Amb en Joke van fer moltes bromes, la majoria per a fer riure el públic també, però, és clar, no en vaig entendre quasi cap.

Va estar molt molt bé, però vaig acabar rendida. Tot i això, m'estic plantejant anar a veure'ls de nou a Frankfurt. El cap de setmana que ve ho decidiré, però pinta bé perquè l'avió és barat i els concerts sempre cauen en dissabte.

El meu avió de tornada surt en breu, tanco i després ho penjo tot!

SEGUEIXO DIENT QUE VULL EL CINTURÓ QUE PORTA L'STEVE!!! Crec que el portaven tots, o almenys l'Steve i en Joke, i és el del dibuix amb l'home/la dona amb el martell. Me l'hauré de fer jo.

Fulltimeshow 2011 - Camouflage

2011-10-23T21:16:00.002+02:00

Potser Camouflage era el grup que em cridava menys l'atenció, així que tot i saber que el canvi d'escenari el feien com el vent, vaig decidir anar al wc i a prendre una altra cervesa.

Primer ensurt, una cua d'unes 6 noies al lavabo. Primera solució: entre el lavabo d'homes (que també es veia ple, però sense cua) i el de dones, un lavabo de minusvàlids. L'intento obrir, s'obre, miro les noies i m'encongeixo d'espatlles. Entro com un llamp a la frase "no sóc d'aquí, això a casa meva es fa". Vaig tan ràpid com puc i quan surto ja hi havia una altra noia esperant. Perfecte, no els hi havia semblat una indecència.

Vaig cap a la barra i... ensurt número dos. Una cua horrorosa i uns cambrers molt molt lents, que a més anaven fent bromes entre ells. Conclusió? Em perdo les dues primeres cançons: Suspicious Love (shit!) i una de les noves, ok. Comença a sonar Neighbours i per fi em donen el meu mig litre de cervesa i torno corrent al meu lloc. Aquesta ja la puc disfrutar com Déu mana.

Em fixo en l'escenari. Estan els 3 nois de sempre i dos de nous! Porten un guitarra i una bateria. Sembla que ja faci temps que toquen junts per tal i com es porten. Sonen bé amb aquest acompanyament tot i que els hi treu una mica l'etiqueta de "grup electrònic". Els hi dóna força i ja va bé també.

Després passen a d'altres cançons: Shine (també nova), Love is a shield (per mi el temazo del grup per excel·lència), I can't feel you, We are lovers, Confusion, Me and You... i acaben amb The great commandment.

Van aprofitar per anunciar-nos el nou cd Grayscale.

La veritat és que aquí la sala ja estava quasi plena del tot i feia goig. Començava a fer una mica de calor i al final vaig acabar ja només amb una samarreta de màniga llarga arremangada i a sobre la de màniga curta de sempre de DM. Dic només perquè vaig arribar amb: 1 samarreta tèrmica de màniga llarga, una altra de màniga llarga, la de màniga curta de DM i dos polars. Una bufanda i guants sense dits. Unes mitges, uns mitjos i uns texans. Sí, al carrer, feia fred.

Aquí la gent ja va col·laborar més i ja es notaven els nervis per a l'arribada del gran final. Es van cantar més cançons, es va saltar més i la gent va fer més soroll. S'acostava el moment crucial.

Ara hi pensava, i no he anat a un concert d'aquest grup pròpiament dit. Els he vist dues vegades i sempre ha estat perquè anava a veure And One. La primera vegada a Berlín i ara a Múnich. A veure si amb el nou disc venen a Barcelona i els puc veure a ells, amb un setlist més extens.

Fulltimeshow 2011 - De/Vision

2011-10-23T21:10:00.004+02:00

Seguim amb De/Vision, que van sortir entre 10 i 15 minuts després d'acabar-se l'anterior actuació. El canvi d'escenari va ser molt ràpid. Totes les coses ja les tenien allà i simplement van enretirar les primeres per a descobrir el teclat del Thomas i res més, ja que venien ells tots dos sols, sense acompanyaments.

Ja amb l'endarreriment acumulat, van sortir a l'escenari, sense res especial per a ells. Ja la sala començava a estar més plena, però tampoc en excés. Més aclamats, però pel meu voltant poca gent cantant les cançons de l'últim disc, sinó més aviat decantant-se per als clàssics de sempre.

L'Steffen amb els pantalons de ratlles que ja li hem vist altres vegades i una caçadora perquè feia fresca encara, i el Thomas vestit com sempre, com vol, amb una gorra, em sembla que van començar amb Twisted Story i van encadenar amb Try to forget que sempre tinc el dubte de si la tocaran i sempre se m'estan a punt de caure les llàgrimes. Brutal.

Després, van fer moltes versions de les seves cançons en general més fosques i dures. En alguns casos amb bons resultats, però en d'altres amb resultats estranys.

Les altres cançons que recordo són: I regret, Rage, Ready to die, What love is all about (amb una versió canyera que no em va desagradar gens per al directe) i més que no sóc capaç de recordar.

Finalment, van sortir un moment i van tornar a entrar per acabar amb Flavour of the week, que seria una de les versions que no em van acabar d'agradar, perquè li treia l'alegria naive que té aquesta cançó, i la sempre espectacular Your hands on my skin.

Crec que potser només van estar uns 40 minuts i també es va fer curt, però van combinar molt bé els clàssics amb les noves cançons per tal de tenir a tothom content.

En el moment de començar hi va haver uns segons que em van fer entendre la frase sometimes I'm dying for another cigarrette quan el Thomas va entrar fumant a l'escenari i li van recordar que l'apagués abans de pujar. Tot i això, després ja la cosa es va anar degenerant i van acabar fumant sense problemes de dalt de l'escenari cap enrere. Això sí, a pista crec que ningú ho feia, almenys al meu voltant.

Bona nota per al duo alemany que tenint aquests grans clàssics, mai et poden deixar indiferent encara que no els hagis escoltat mai.

Fulltimeshow 2011 - Minerve

2011-10-23T21:04:00.003+02:00

Aprofito el primer post del concert Fulltimeshow per a explicar també una mica la sala.

El concert era a la sala Backstage de Múnich. La veritat és que no està al centre, però tampoc excessivament lluny. Agafant la S-Bahn i baixant a Hirschgarten (on hi ha un parc que vaig anar a veure l'any passat) ja hi ets. Potser són només 3 parades des de l'estació centrarl i unes 5 des de Marienplatz, que és d'on el vaig agafar jo.

Un cop arribes a la parada, puges unes escales que et deixen en un pont. Des d'aquí mateix has de veure la sala. Si no la veus, és que has de creuar el carrer o mirar en l'altra direcció. Baixes les escales de nou i per un caminet de sorra vas a parar a l'entrada del recinte. Entres una mica més i allà hi ha la porta.

La sala està a peu de carrer, així que com que estaven preparant els últims detalls dels concerts, vam poder escoltar com De/Vision tocaven Rage i Minerve diverses cançons que ara veurem.

A les 16.30h puntuals van obrir les portes i la gent va anar entrant amb calma. Ensenyaves l'entrada, la trencaven per la ratlleta de punts amb compte per no fer-la malbé i mostraves també la motxilla. Un cop a dins, una primera ullada a tot per a saber què fer.

A l'esquerra el merchandising, a la dreta el bar, una mica més endavant els wc. Just davant et quedava con un petit recinte enfonsat que era la pista, però davant de la pista hi havia una petita zona delimitada que era el "First Class". Vaig anar cap allà i un noi molt amable, em va explicar, primer en alemany i després en anglès, que em feia una creu a l'entrada perquè ningú més l'utilitzés i que em posava una pulsera per a poder entrar i sortir. Perfecte.

Vaig entrar i primera fila, una mica a la dreta del micròfon central. La millor posició per a veure-ho tot. Després de comentar amb la parella del costat que ella sortia i tornava, els hi vaig dir que jo també. Primer, el merchandising. El de De/Vision ja el tenia, així que mirava el d'And One. Les samarretes de noia tenien fotos del grup o de l'Steve, però antigues, de fa 15 o 20 anys? Massa per a mi. La típica samarreta negra duia la inscripció Naghavis Schlampe que després del concert vaig preguntar què volia dir i em van dir que sluts, així que vaig agrair haver preguntat.

Cap fortuna aquí. Vaig passar a la part de beguda i el més senzill de demanar era una Hells i després de demanar-la com a König, al final la noia em va entendre. Et feien pagar 2€ més per un vas cutre de plàstic, però així s'asseguren que no el tires porai. Et donen un fitxa i has de tornar les dues coses. Al final em vaig quedar la fitxa de record.

Vaig tornar al meu lloc de primera fila sense problemes i amb puntualitat espanyola, és a dir, uns 10 minuts tard, van sortir a l'escenari Minerve. Tots vestits de rigurós blanc. En aquell moment vaig pensar que recordaria les cançons perfectament, fins i tot l'ordre, però ara ja és impossible.

Més o menys recordo el següent: Don't ask me why, Crush, My universe, Take me higher, Phoenix...

Alguna més en deurien tocar, però tampoc gaires més perquè va ser molt curt. Tot i que la sala no estava plena, potser una mica menys de la meitat, van estar molt animats i intentant fer participar a la gent. La veritat és que, tot i les pintes que portaven, van sonar molt bé i molt nets en directe. És difícil obrir un concert on la majoria de la gent no et coneix, però han escollit, en general, cançons bones i que sonen fortes i animades en directe, així que molt bona nota per a ells.

La llàstima va ser la llum, que constantment enfocava al públic i ens encegava, cosa que va passar amb tots els grups. La resta tot molt bé.

Viatge a Múnich

2011-10-23T20:41:00.004+02:00

El segon post més senzill és el d'explicar una mica el viatge en sí.

Vaig arribar el dijous a les 9h. Bé, de fet vaig sortir tan d'hora de Barcelona, que a les 9h ja estava al centre de Múnich. Com que ja vaig venir l'any passat, no anava amb molta previsió del que veure. Mentre esperava que l'habitació estigués preparada, vaig començar anant a l'estació de trens per a preparar el viatge de l'endemà (veure més endavant). Pel camí em vaig distreure amb tot el que vaig trobar.

Feia fred i començava a ploure, i al veure un cartell pel carrer, vaig recordar perquè tenia en ment la Königsplatz i és que hi feien alguna cosa relacionada amb Kraftwerk que havia vist per internet. No sabia molt bé què era, però havia d'estar relacionat amb el 3D. Així que em vaig acostar al Lenbachhaus - Kunstbau.

Estava al i al final va consistir en una cosa molt senzilla, però que em va deixar amb la boca oberta. Primer hi havia els 4 components del grup fets ninot amb un vestit negre amb les tires verdes.

Després, hi havia un passadís molt llarga amb 3 pantalles gegants, com de cine, una altra la meitat al final de tot i també es projectaven imatges en un tros d'una paret. Amb les ulleres que et donaven a l'entrada, podies veure una representació d'imatges en tres dimensions que anava canviant i anava en funció de la cançó. M'hi vaig quedar benbé 1 hora.

Tot i que em va agradar molt, vaig trobar a faltar que, a part, d'aquests videos en 3D també hi hagués un apartat on expliquessin l'història del grup, etc.

Després ja vaig tornar a l'hotel per tal de veure quina habitació m'havia tocat. Amb la noia de recepció no hi havia manera d'acabar d'entendre'ns, primer que si marxava dissabte i jo que no, que diumenge, després que si habitació només amb dutxa, i jo que no, que també lavabo... Després da canviar-me la clau 3 vegades, vaig aconseguir una habitació doble al preu d'una individual amb dutxa i lavabo. Tot i que era una mica cutre, hi he estat molt bé.

Immediatament vaig anar a dinar i em vaig passar la tarda passejant.

A dormir d'hora i l'endemà, a les 5h ja estava de peu. Vaig aprofitar per agafar el tren de les 7.15h cap a Salzburg i hi vaig invertir tot el dia. Vaig visitar tot el que vaig poder, al comprar-me la "Salzburg Card" tenia dret a entrar a quasi qualsevol lloc gratis, així que tot i que normalment no hauria entrat a molts llocs, vaig fer-ho: la casa on va néixer Mozart, on va viure, el museu, la catedral i el seu museu, la fortalesa (on es puja amb funicular) i mil esglésises diferents.

Amb el tren de mitja tarda ja de tornada a Múnich i d'allà un petit vol i a l'hotel que ja estava molt cansada.

L'endemà ja era dissabte, el dia del concert. Per sort, ja em conec bastant Múnich i vaig pactar amb mi mateixa que seria un matí relaxat per tal d'aguantar amb cara i ulls tot el dia. A les 7h ja sortia de l'hotel (aquí ja semblava que m'estava autoenganyant de bon matí...) amb un fred important i els carrers ben buits. Tot i això, vaig estar voltant per carrerons tranquils i per parcs fins les 10h, que vaig tornar cap al centre. Vaig passar pel Viktualenmarkt que ja tenia gent a les botigues, no com a primera hora i vaig comprar dinar i sopar. Així que una mica abans de les 12h i havent caminat menys de 5 hores, ja estava a l'hotel de nou. Per a mi, això, estant de vacances, és un matí tranquil, així que vaig aconseguir el meu objectiu.

Vaig estar a l'hotel fins les 15h descansant, dinant, escoltant música, mirant alguna sèrie, etc. Cap a les 15h vaig sortir cap al concert amb la inseguretat de sempre: trobaré el metro? El vaig agafar una parada en direcció contrària perquè no trobava l'altra andana i em va semblar més senzill acabar fent això. Un cop a la parada, trobaré la sala? Hi havia un punki en tota regla al metro que em va semblar que em mirava la samarreta, així que vaig decidir seguir-lo amb encert, de seguida, des de la pròpia parada de metro es veu la sala Backstage. Si arribo molt d'hora semblaré una frick o si arribo molt tard hi haurà una cua enorme? Vaig arribar 45 minuts abans d'obrir portes i hi havia 15-20 persones, així que perfecte. Aconseguiré un bon lloc a dins? A primera fila, pagant una mica més tenies una entrada "First Class" i era la típica zona amb una valla darrera i on et donaven una pulsereta.

Tot va sortir bé, doncs. L'explicació del concert ja en posteriors posts. Intentaré fer-ne quatre, un per grup.

I finalment avui, diumenge, que m'he llevat a les 7h, he fet la maleta i he passejat sense rumb ni direcció fins les 9.30h que anat a l'estació de trens a veure si trobava algun lloc per a imprimir el bitllet d'avió (no ha estat possible) i a les 10h... altra vegada a l'exposició de Kraftwerk. He arribat que quasi estaven a la cançó on m'havia quedat l'altre dia, Autobahn així que he pogut veure les que em faltaven i algunes de repetides, però que no m'ha importat. Entre que l'altre dia hi vaig estar 1 hora i avui uns 45 minuts, suposo que en total deu durar 1h i 15 minuts o similar. Algunes de les cançons que hi ha són (pot ser que els noms no estiguin bé perquè aquí no hi ha internet per a verificar-ho i després potser se m'oblida de corregir-ho): Elektrokardiogram, Radioacktivität, Autobahn, Roboter, Music non stop, Vitamin...

Després volia comprar-me un record que he vist a primera hora del matí, però la botiga seguia tancada, així que m'he quedat sense res. Cap a l'hotel i ara ja a l'aeroport a l'espera de l'avió.

Demà a treballar, cosa que m'està entristint de manera inimaginable, però dimarts marxo a Londres, així que hauria d'intentar animar-me i espavilar-me perquè haig de preparar-ho tot.

Amb l'Steffen - De/Vision

2011-10-23T20:23:00.003+02:00

Aprofito ara que estic a l'aeroport de Múnich per a començar a escriure els posts que tinc en ment perquè tot i que ara no els podré penjar (no puc passar les fotos), així després ja tindré mitja feina feta, que ja és molt. S'esperen uns altres 3 dies bastant estressants.

Comencem pel moment groupie que és el més ràpid d'escriure. Era l'hora de començar el primer mini-concert del Fulltimeshow, de fet, ja passaven 5 minuts, i vaig veure com l'Steffen, el cantant de De/Vision anava cap al bar a comprar alguna cosa. Vaig estar a l'aguait i, quan va tornar, el vaig caçar.

Li vaig passar la càmara a una noia de seguretat que no m'acabava d'entendre, em preguntava si era un amic meu, que qui era l'Steffen... Al final ho vaig aconseguir i tot i que em sembla que ell no va estar gaire content de què el molestés abans del concert, almenys vaig aconseguir la foto i després dels meus mil thanks, thank you, danke i dankeschön, i el final good luck em va acabar dient you're welcome. De totes maneres, no crido gaire l'atenció, així que tampoc crec que em recordi, sempre podré negar la meva estada a Múnich i fer veure que sóc una persona encantadora que no molesta a ningú.

Sextron Fulltime Show 2011

2011-10-19T16:24:00.000+02:00

Ha acabat arribant el dia. Bé, encara no, però estar al girar la cantonada. Demà marxo a Múnich i dissabte el concert tant esperat.

Dijous aprofitaré per passejar una mica pel centre de Múnich i, com que ja hi vaig anar l'any passat i ho tinc bastant fresc, el més probable és que l'endemà me'n vagi a Salzburg a passar el dia.

Dissabte ha de ser un matí de relax per a preparar-me per al concert del vespre. Diumenge ja el comiat. Un matí de passeig i al migdia-tarda cap a casa de nou, a descansar, que dilluns toca treballar, dimarts Londres i dimecres feina de nou.

Volia fer 4 posts diferents, un per cada un dels grups que veuré aquest dissabte, però per la quantitat de feina i coses del destí, no ha estat possible, així que ho uniré tot aquí mateix.

Comencem pels que sonaran primer: Minerve. Per ells serà la feinada d'obrir el concert, amb poques cançons, però segur que animades. M'he decidit per la cançó Take me higher per a no posar-les totes del darrer disc (crec que no l'he posat, oi?):

Seguim per De/Vision i la cançó What you deserve:

Després sortiran Camouflage i el tema Suspicious Love que m'encanta com comença:

I, finalment, And One. Tant esperats malgrat abandonar-me a l'agost a Hamburg. Al final he optat per la nova cançó Shining Star, per no posar les de sempre:

A la tornada, si em queden forces, ja escriuré alguna cosa!

Fira del disc 2011

2011-10-16T13:45:00.003+02:00

La setmana passada es va celebrar la Fira del Disc a Barcelona. Volia anunciar-ho abans per si algú hi volia anar, però se'm van anar passant els dies.

De fet, em pensava que se m'havia passat fins i tot a mi, però per sort la vaig poder pescar el diumenge al matí. Una entrada de 6€ em sembla un excés, però què hi farem. Crec que així poca gent s'aficionarà al vinil o, simplement, a anar a fires, ja que també hi havia cds, dvds i d'altres curiositats.

Vaig passejar un parell d'hores llargues per allà i vaig anar caient a quasi tot. Em vaig contenir perquè, realment, el que més escolto són cds i la música que tinc al disc dur, però la il·lusió de tenir alguns vinils és difícil d'explicar. Et donen alguna cosa que els altres no poden.

Al final vaig acabar comprant 6 singles i un disc. El singles són els següents:

Gary Numan - Down in the Park & I die... You die
Pet Shop Boys - What have I done to deserve this? & Jealousy
Yazoo - Only You
Depeche Mode - Wrong

La peculiaritat del de Depeche Mode és que és de color vermell i una edició limitada i numerada:

El disc que vaig comprar és, altra vegada, el Violator de Depeche Mode, però és que al veure'l no me'n vaig poder estar:

És preciós. Estic pensant si penjar-lo a la paret, tot i que es farà malbé, però almenys així poder disfrutar-lo cada dia.

Festival In-edit Beefeater 2011

2011-10-16T08:52:00.005+02:00

Ja ha passat un altre any i torna a estar aquí un nou In-edit Beefeater.

Potser no hi ha coses espectaculars, però al final m'he acabat comprant un abonament de 10 pel·lícules i ja les tinc escollides. Primer vaig marcar les imprescindibles i després les que sonaven interessants.

Intentant quadrar tots els horaris amb la feina, les classes d'alemany, el Barça i el Barça de futbol sala, al final n'he hagut de descartar algunes i quedar-me'n d'altres que potser no m'interessaven tant, però mai es pot tenir tot. Al final m'he quedat amb:

Last Days Here: Spinal tap va fer riure i Anvil era agredolç, però el riure s’acaba aquí. Cantant dels heavies Pentagram, Bobby Liebling agonitza al soterrani patern fotent-li al crack. El drama de la seva caiguda, tan exagerat que sembla fictici, es torna cant de resurrecció.

The Sacred Triangle: Bowie, Iggy & Lou 1971-1973: En tres anys crucials, les carreres dels tres genis es van entortolligar, per fortuna del seus talents i de la humanitat. Els ets i uts de la carambola d’influències que va gestar Ziggy, el Transformer i Raw Power s’expliquen aquí minut per minut. Luxós.

George Harrison: Living in the Material World: Lennon va dir que dins de George hi vivia un misteri. Martin Scorsese desxifra l’enigma en un documental profund que també és una reflexió sobre èxit i fracàs. Yoko Ono, McCartney, Clapton i més examinen el seu pas de nen a Beatle, i més enllà.

The Other Side of The Mirror: Bob Dylan at the Newport Folk Festival : El so de Dylan anant-se’n (del folk). Una fascinant captura de la seva radical evolució en tres anys: d’apocat imitador de Woody Guthrie a sarcàstica rockstar en embrió. El va esbroncar l’audiència el 1965 quan va tocar elèctric? La resposta, aquí.

The Libertines: There Are No Innocent Bystanders: El 2010 va veure com es reunia l’aliança del vici. Aquest film combina epifanies i baixeses passades –r’n’r i poesia, somnis bohemis, heroïna i crack, fama i supermodels– amb història present per explicar l’estranya història de Pete Doherty i Carl Barât. Viuen!

Talihina Sky: The Story of Kings of Leon: Retrat de família musical amb granja al fons. Kings of Leon són pura white trash del Sud. Un film de contrastos extrems –groupies i vídeos al costat de serps, rifles i gossos bornis– que descobreix, amb gires pel mig, la seva sang rural i les seves (tosques) arrels profundes.

Queen - Days of Our Lives: Un extens documental per a una carrera bíblica. La seva història, de grup uncool a força dominadora global, de teloners de Mott the Hoople al Live Aid, explicada disc per disc (i anècdota per anècdota), amb el superb estil BBC. No estava tot dit, ja ho veieu.

The Ballad of Genesis and Lady Jaye: Una història d’amor Frankenstein. No content de canviar el paisatge del rock’n’roll, el músic industrial va decidir reptar la biologia. La singular història del seu cut-up més radical: ell i la seva parella des/reconstruint-se, mitjançant la cirurgia, en la mateixa persona.

Cracked Actor: David Bowie: El famós film sobre l’estada del músic a Los Angeles, l’any 1974. Un inestable, esquelètic i paranoic Bowie en plena addicció a la cocaïna parla d’ansietat, cut-ups, rockstardom i alter egos mentre van succeint-se els seus èxits. Desassossegador.

From Mao to Mozart: Isaac Stern in China: El violinista anglès és convidat el 1979 pel govern xinès. Debats sobre Mozart i capitalisme, classes magistrals per a estudiants i la cara podrida de la "revolució cultural" en un oscaritzat documental musical que supera amb escreix el gènere.

Aquí hi ha tota la programació.

Erasure - Concert a Londres

2011-10-15T08:16:00.002+02:00

De nou començo amb la darrera notícia. El dia 25 d'octubre, d'aquí poc més d'una setmana, me'n vaig a veure Erasure a Londres.

Tant pensar en el viatge per veure'ls a Colònia i ara la sort de tenir uns amics als que els hi han tocat unes entrades gratis i que decideixen cedir-te'n una em fa canviar els plans en menys de 24 hores. Ja tinc bitllet i hotel.

Seran poques hores a Londres i el dimecres haig de tornar a treballar, però què hi farem. Segurament portaré un somriure als llavis. El cansament s'acumularà al dels dies abans a Múnich, però ja descansaré aquell cap de setmana.

Per anar fent boca, una de les noves cançons, Be With You:

De/Vision: concert a Barcelona

2011-10-12T18:22:00.002+02:00

Fa dies que vull escriure, però no aconsegueixo trobar el moment. Ara tinc 5 minuts, així que començo per la darrera notícia que he conegut, que és la més ràpida...

De/Vision vindran a tocar a Barcelona el dissabte 28 d'abril a la sala Bikini.

Encara falta molt, les entrades no estan a la venda, però sempre és una alegria conèixer aquestes notícies (per cert, gràcies per la info Maria José). La informació al Facebook.

Per a celebrar-ho, el video de la cançó Your Hands on my Skin, que és un dels seus millors temes i crec que no l'havia posat mai:

Abans, però, els podré veure a Múnich.

DM - Only when I lose myself

2011-10-04T22:01:00.001+02:00

Una de les meves cançons preferides de Depeche Mode és aquesta i em sembla que encara no l'havia posada mai.

La cançó en qüestió és Only when I lose myself i forma part del cd de grans èxits The Singles 86-98 (disc 2).

"There's a thousand reasons
Why I shouldn't spend my time with you
For every reason not to be here I can think of two
Keep me hanging on
Feeling nothing's wrong
Inside your heaven"

La veritat és que venia a escriure sobre un altre tema: de gent que aconsegueix decebre't constantment, que t'adones que no eren el que semblaven i de com te n'alliberes quan te n'adones... però al final m'he decantat per aquesta cançó que és totalment contrària a aquesta sensació simplement perquè em fa entrar en una calma immensa. Una calma que em convé anar ampliant.

Erasure - Preview

2011-10-02T07:45:00.002+02:00

Des del divendres anterior ha estat una setmana horrorosa pel que fa a la feina. He fet tantes hores que no he tingut ni temps d'escriure res.

El primer que volia comentar és que Erasure ha penjat el seu nou cd en streaming a la pàgina web de The Guardian juntament amb alguns comentaris de l'Andy de cada una de les cançons.

Es pot veure aquí. L'intento posar també al post, però per ara dóna error.

Erasure - Tomorrow's World by Mute UK

Només l'he pogut escoltar una vegada, però no pinta malament. Tot el cd sona molt a l'estil del grup, animat i amb la veu aguda de l'Andy. A veure si van afegint noves dates de concerts i no cal que em mogui gaire per a veure'ls. Sinó aviat hauré de prendre la decisió de si me'n vaig a Colònia.

VNV Nation - Perpetual (Live)

2011-09-20T15:17:00.001+02:00

A la que pugui trobar una estona lliure una mica llarga, m'agradaria comentar el nou cd de VNV Nation, però fins llavors, tot i començar a semblar una mica monotemàtica, vull compartir aquest video de la cançó Perpetual:

Es tracta del directe que vaig poder veure a Viena i on en Ronan agafa la càmara d'una noia del públic i ens grava a nosaltres. Crec que ho està fent a tots els concerts d'aquesta gira, probablement també cansat de què no el deixin d'enregistrar. Tot i això, és divertit. Més si hi surts i tens aquest gran record :)

Dark Christmas Festival 2011

2011-09-18T18:45:00.003+02:00

Demà començo a treballar, així que porto uns dies intentant fer coses agradables per a oblidar-me'n.

Fa un parell de dies vaig decidir-me a comprar l'entrada per al Dark Christmas Festival que es celebrarà el divendres 16 de desembre a la sala Bikini de Barcelona.

Els caps de cartell són, com ja vaig comentar, Nitzer Ebb i després de la recomenació de música: ni temps ni espai i d'alguna persona més en la que confio una mica en el seu criteri, he decidit anar-hi.

Avui comparteixo la cançó Murderous:

Seguiré buscant cds i investigant, però sí que tenen pinta de ser molt animats en directe, així que suposo que m'ho passaré bé.

Barça Alusport 9 - Azkar Lugo 0

2011-09-18T11:19:00.003+02:00

Ahir el Barça va guanyar 8-0 a l'Osasuna, però abans, divendres, el Barça Alusport va guanyar 9-0 a l'Azkar Lugo.

Després de tenir molts dubtes al moment de comprar el seient, al final vaig encertar. Es veu així:

Aquesta va ser una de les alegries de la nit, que es veia genial. L'altra va ser el resultat. La part negativa va ser que hi havia molt poc públic, una llàstima. Em pensava que estaria més ple, la veritat. Sort que hi havia els Dracs animant sense parar.

A la primera meitat només guanyàvem 1-0, però a la segona meitat els de Lugo es van venir abaix i en van caure 8 més. De fet, en només 10 minuts ja teníem aquest resultat.

El següent, aquest dimarts.

Concert: VNV Nation (Wien)

2011-09-15T14:43:00.003+02:00

Uns dies després, ja puc comentar com va anar el concert de VNV Nation a Viena, ja amb una mica més de perspectiva, però encara amb l'opinió de què va ser un gran concert.

Comencem pel principi. Vaig sortir d'hora de l'hotel per si em perdia. Havia d'agafar el metro durant més de 10 parades i després intentar trobar la sala. Tot va anar bastant bé i vaig arribar a quarts de set a la sala Szene. A l'entrada em van dir que fins les 19h no obrien, així que vaig anar a buscar un bar per a passar l'estona.

Pocs minuts després de les 19h vaig anar a la sala i ja hi havia unes 10 persones fora esperant. Van obrir i no vaig tenir cap problema per a canviar la confirmació de compra que m'havien enviat per email per una "entrada". No em van donar una entrada en paper, sinó que em van posar un segell a la mà, una llàstima perquè no la podré afegir a la meva col·lecció.

Un cop a dins vaig poder veure dues coses. La primera, els horaris (20.30h els teloners i 21.30h VNV) que m'haguessin ajudat una mica a situar-me si els hagués conegut abans, i la segona, com era part de la sala.

Dic "part de la sala" perquè la pròpia sala on es faria el concert encara estava tancada. Així que el que vaig poder veure en un principi era un passadís que donava pas als wc (una mica cutres), a una barra de bar petiteta i a la tenda de merchandising.

Aquí vaig anar-hi directa i vaig obrir els ulls com a plats al veure que ja hi havia el nou cd Automatic disponible. Per suposat va ser el primer que vaig assenyalar. També va caure una samarreta.

Un cop feta la compra, vaig continuar investigant. Hi havia un altre passadís que no sabia on conduia, però al veure que alguna gent hi anava, m'hi vaig afegir. Et portava a una altra barra una mica més gran i a la dreta a una mena de pati a l'aire lliure amb taules i cadires, on hi havia gent prenent alguna cosa abans del concert i on es podia fumar ja que a la sala estava prohibit. Vaig veure un dels que toquen els teclats en viu amb VNV però no hi vaig entrar.

Cap a les 20h i després d'una hora d'una calor important, van obrir les portes de la sala. Vaig esperar que hi entrés un grupet que estava al meu costat i m'hi vaig llençar de cap. Primera fila i sense problemes ja que la gent va anar entrant a poc a poc.

Llavors ja em vaig girar per analitzar la sala. Petita. Diria que fins i tot més que la sala Bikini a Barcelona. Em va saber greu, però la veritat és que al final es va omplir i feia goig. Suposo que jo pensava que a Alemanya i Àustria el grup tindria una major acollida que a Barcelona, però potser només és a Alemanya...

A les 20.30h van sortir a l'escenari Straftanz, que vindria a significar "dança criminal" i que pel que he vist ara està format per dos membres del grup Rotersand que s'ho prenen com un projecte paral·lel.

Hi havia alguna gent que ho va viure molt, però en general crec que no eren gaire coneguts. No em van desagradar, es podria dir que fan un tipus de música industrial, molt fosc, però per aconseguir que la gent balli i participi constantment. Per mi era difícil participar perquè quan parlaven ho feien en alemany i em perdia totalment. Les lletres de les cançons també en alemany.

Aquí cal fer una parada per tal d'explicar les peripècies del noi que tenia a la meva dreta. Entre concert i concert vaig descobrir que era d'Eslovàquia, que tocava en un grup també d'aquest estil EBM-industrial i que organitzava un concert per al 30 de setembre al seu país. Tampoc és molt estrany, ja que els dos països estan a tocar, però sempre sorprèn. Segurament ells també es debien sorprendre quan vaig dir que jo venia de Barcelona. Crec que es va quedar sense veu de seguida, doncs ja amb els teloners va embogir completament de tant cantar/cridar i ballar. Va fer una colla d'amics per allà i són dels que més van animar amb càntics, potser en ocasions excessius, però bé, t'ho prens amb humor.

L'escenari era relativament senzill, però donava joc. Al darrere, al centre, hi havia la bateria d'en Mark i als costats dos sintetitzadors per als acompanyants. Al darrere de tot hi havia crec que 6 panells amb leds que s'anaven il·luminant i formaven imatges, lletres o simplement mostraven colors. Al davant hi havia un espai perquè en Ronan pugués córrer de costat a costat.

A les 21.30h puntuals van sortir VNV Nation amb Chrome i la calor ja començava a ser insuportable. Potser estàvem a més de 30º? Doncs després de saltar i cantar durant una única cançó, ja anàvem tots xops, alguns sense samarreta ja i d'altres acabant-nos la beguda i pensant com ens hidrataríem a partir de llavors...

Durant les primeres cançons, crec que 3 ó 4, vam tenir uns fotògrafs davant, que anaven fent fotos i en Ronan comentant amb ells, dient-los que es movia massa ràpid perquè l'atrapessin. Al final va fer sortir en Mark perquè els hi puguessin fer una foto en condicions. Per sort ja van marxar i vam guanyar en visibilitat.

A partir de llavors, ja simplement ens vam deixar portar per la música, els comentaris irònics d'en Ronan i vam suportar la calor de la millor manera que vam poder.

El concert en sí va estar molt bé. Van tocar noves cançons, algunes ja una mica conegudes com Control on fins i tot vam corejar alguns trossos, i d'altres no tant, però que pintaven molt bé. Juntament amb aquestes van afegir cançons més antigues, sobretot de les primeres, que tenien bastant oblidades. Potser no són de les meves preferides, però són grans cançons igualment i algunes són fantàstiques en directe. Per a mi, un moment digne de menció va ser Beloved que és preciosa.

El setlist va ser el següent, tot i que estic bastant segura que no van tocar totes les cançons, en part perquè van acabar amb Perpetual:

I ja parlant de Perpetual, comentar que la gent sí que tararejava la música, però que crec que a Barcelona es porta a un extrem més fanàtic, on ja amb la primera nota el públic embogeix. Aquí crec que al principi només hi era jo...

Per suposat, en Ronan com sempre, movent-se sense parar, encoratjant el públic, comentant tot el que se li acudia i disfrutant de les noves cançons (en una li van haver de posar les lletres en un paper per si de cas). En Mark espectacular a la bateria i sortint un parell de moments al davant per a fer-nos aplaudir o cantar.

A l'acabar el concert vaig demanar el setlist a en Mark (by the face) i em va dir que després, però va marxar sense donar-me'l. Llavors ja es va afegir diversa gent a demanar-lo. El primer se'l va emportar un noi que estava més enllà i el segon li van donar al noi de la meva esquerra. Havia comentat amb ell algunes coses a la mitja part i sabia que venia de Barcelona, així que immediatament es va girar i me'l va donar. Crec que li vaig agrair tant que encara deu flipar. Després he vist per internet les fotos que va fer ell i que va aconseguir fer-se'n un parell amb el grup, així que me n'alegro molt per ell. Jo espero aconseguir-ho a Barcelona, on m'és més fàcil moure'm per la ciutat un cop acabat el concert.

Ara, a l'arribar a Barcelona, he descobert que hi va haver una after-party. No sé si allà o en un altre lloc, però la veritat és que no hagués estat malament. Tot i això, ja estava preocupada per si no podia agafar el darrer metro, així que vaig sortir corrents per si de cas.

Viatge a Viena

2011-09-14T19:08:00.003+02:00

Es pot dir que acabem d'aterrar de Viena i la veritat és que és una ciutat molt maca. Com sempre, he caminat en excés i el dolor del genoll que em vaig guanyar a pols a Hamburg, no va millorar després de caminar 30km en un sol dia i quasi sense parar...

Tot i això ha valgut la pena, en part també pel concert de VNV Nation, del que ja comentaré coses en un altre post, però del que vaig aconseguir el setlist gràcies al noi del meu costat (Ian) que me'l va passar. Gent maca :) També vaig poder comprar el cd, que ja hi era!

Sobre Viena, crec que en vaig veure bona part. Sobretot el centre amb la catedral i les seves mil esglésies. Mercats diversos, parcs, palaus antics reconvertits, museus (exteriorment, a dins no hi vaig entrar) espectaculars. El palau Schönbrunn ostentós fins a extrems insospitats...

També em vaig arribar al Prater, per veure la nòria tan coneguda arran de la pel·lícula The third man de Carol Reed i a les Hundertwasserhaus, que són un desplegament d'imaginació.

Aquesta vegada, que portava fins a 2 jerseis, hem estat voltant els 27º, així que, a part d'un dia per sopar, no m'han fet cap falta. Sol i calor cada dia i ha anat molt bé per a poder passejar per tot arreu.

Cap a Viena! (VNV)

2011-09-10T13:27:00.001+02:00

Demà és la diada, però no estaré a casa. El motiu, per això, val la pena. Comença el petit viatge cap a Viena.

A part de conèixer la ciutat, l'objectiu també és poder veure VNV Nation i poder-los disfrutar en un entorn diferent a la sala Bikini de Barcelona.

En el setlist ja estan afegint algunes cançons del nou cd, que es composa dels següents temes:

On-Air
Space & Time
Resolution
Control
Goodbye 20th Century
Streamline
Gratitude
Nova (Shine a light one me)
Photon
Radio

El llistat l'he tret de la pàgina de fans alemanya: vnvnation.de.

Per a preparar-nos per al viatge he buscat una cançó més viejuna, que potser no són les que més escolto, però n'hi ha algunes que també valen molt la pena. En aquest cas és Joy:

"So why do I love when I still feel pain?
When does it end, when is my work done?
Why am I lone and why do I feel that
I carry a sword through a battlefield?"

A la tornada encara tindré un parell de dies de vacances. A veure si explico què tal la ciutat (tot i que en total hi estaré poc temps) i què tal el concert i si em donen l'entrada sense problemes, ja que encara l'haig de recollir a les taquilles.

Barça (Futbol Sala)

2011-09-10T08:35:00.004+02:00

Abans d'escriure sobre que me'n torno a anar uns dies de viatge, volia comentar el següent.

Ahir, després de pensar-ho alguns dies, em vaig fer sòcia del Barça de futbol sala, conegut com a Barça Alusport... Per 70€ a l'any pots anar al Palau a veure tots els partits. La veritat és que ho vaig trobar bé de preu i, tenint en compte que l'any passat vaig veure tots els partits per la tele (a la meva, que canvia els colors i de tan en quan li agafa per fer com uns flaixos), vaig pensar que si anava al camp, ho veuria millor.

Així que, probablement, divendres que ve comença la nova experiència de seguir el futbol sala en directe. Hi vaig jugar bastants anys (crec que 7 en total) i la veritat és que m'encantava.

L'any passat, al recuperar per fi la tele m'hi vaig anar enganxant de nou i a veure si aquest any podem aconseguir alguns títols més.

Fins ara hem perdut la Supercopa i ahir vam remuntar un partit a l'últim segon, literalment. Va ser emocionant.

VNV Nation - Beloved

2011-09-04T15:55:00.002+02:00

Un cop has escrit i creat això, on trobes la motivació per a superar-te? Per a continuar?

VNV Nation va seguir buscant i, fins ara, ens ha donat d'altres alegries, però diria que cap aconsegueix posar-me els pèls de punta cada vegada de la mateixa manera en què ho fa Beloved.

Compres a Hamburg

2011-09-03T08:42:00.004+02:00

La veritat és que pensava que a Hamburg, amb la quantitat de música que surt d'allà i el número de clubs que tenen, trobaria més botigues de música. Al final només en vaig trobar una l'últim dia i era més aviat poca cosa.

A Bremen sí que en vaig trobar una de casualitat. Per suposat estava plovent i vaig entrar a refugiar-me. Al sortir ja lluia el sol...

Pensava que trobaria més coses de les que buscava, però al final em vaig decidir per un parell de cds ja que també tenen pàgina web i per 2€ també t'ho envien a casa. La botiga es diu Hot Shot Records.

Al final vaig optar pel darrer disc del Felix Marc en solitari: Parallel Worlds. L'anterior no hi era, així que no vaig haver de dubtar.

Després, vaig optar per comprar un dels cds d'Unheilig ja que després del concert no en tenien amb el merchandising. A la botiga estaven a l'estanteria que els hi tocava, però també tenien un stand a part amb diferents discs. Al final vaig optar pel Puppenspiel ja que conté algunes que ja coneixia i així anava sobre segur.

Vaig estar buscant a veure si hi havia alguna sorpresa més, però suposo que tampoc són grups molt coneguts allà i no deuen estar per tot arreu.

VNV Nation - Snippets

2011-09-02T19:57:00.002+02:00

Ja fa un parell de dies que VNV Nation ha penjat a la seva pàgina la cançó completa Control i fragments de la resta de cançons (snippets) per tal que els puguem escoltar, i descarregar.

Aquí tenim la cançó:

Control - from the album "Automatic" by VNV Nation

I aquí el disc sencer:

VNV Nation - Automatic (Snippets) by VNV Nation

Només l'he escoltat una vegada i mitja, però té bona pinta. No sé perquè em pensava que sortia a principis de setembre, però ara he vist a la pàgina web que serà el 16 de setembre. Haurem d'esperar a després del concert a Viena. A veure si tocaran els clàssics de sempre i un parell de cançons de les noves o ja bastantes noves. Com que la gira comença el dia 6, podrem investigar una mica abans.

Concert: Unheilig (Hamburg)

2011-09-01T21:10:00.006+02:00

Ja uns dies després, arriba el moment de parlar del concert d'Unheilig a Hamburg.

Com que canviava d'hotel, per tal del sortir del concert està a prop i no haver de preocupar-me d'horaris i metros, vaig arribar cap a la zona del concert, a Trabrennbahn (un hipòdrom) cap a les 12h passades. Primer vaig anar a veure per on s'accedia i si ja hi havia gent fent cua. Pel primer tema de seguida ho vaig trobar i estava a poc més de 100m de l'hotel. Pel segon tema només hi havia unes 10-20 persones fent cua, així que vaig anar a fer el check-in a l'hotel.

Venint de l'hotel que venia (sense ni tovallola), aquest em va semblar el paradís i m'hi vaig quedar un parell d'hores descansant, banyant-me, menjant un entrepà i preparant-me per al concert mentres veia a la tela com Usain Bolt es precipitava i el desqualifaven per a la final dels 100m llisos.

A les 14h vaig posar-me a la cua. Ja potser hi havia unes 20-30 persones i estaven distribuïdes pels torns que havien posat i desperdigades pel voltant. Vaig escollir el meu torn i em vaig asseure al terra.

Feia vent i fresca, però durant tot el matí havia fet sol i escalfava. Teníem a sobre uns arbres que mig ens el tapaven, però cap a les 15h els vam agrair, ja que ens van salvar de la primera pluja forta que vèiem aquell dia.

Una mica abans de les 16h, moment en què havien d'obrir les portes, va tornar a ploure bastant fort, però no va evitar que a la que ens van donar el tret de sortida, tothom comencés a córrer cap a l'escenari. Un dels de seguretat ens havia comentat on estava i el tros que havíem de fer (ho vaig entendre pels gestos que feia), així que ja anava preparada per córrer un bon tros i no esprintar des de l'inici.

Efectivament, l'escenari estava lluny i vam haver de córrer uns 300m llargs. Pel camí veies com la gent s'havia de parar a respirar, era graciós. La meva cama encara estava bé, així que cap problema per arribar i poder-me situar on volia, al costat de la passarel·la, al costat dret de l'escenari. Això sí, a l'arribar també em faltava l'aire.

La primera impressió va ser negativa. L'escenari estava pensat perquè es veiés des de molt lluny i els que estàvem davant ens perdíem bona part de l'escenari per culpa que la passarel·la estava al mig i media com 2m. Una llàstima.

Durant l'espera va tornar a ploure algunes vegades, però vam aguantar com a campions. Vaig intentar comunicar-me amb la gent del meu voltant, però d'anglès zero zero. I això vol dir res de res. Per a què em guardessin el lloc vaig deixar la jaqueta a la valla i amb un "einkaufen" i "trinken" més o menys ens vam apanyar.

El concert el va obrir la Mina Harker. No sé perquè els primers teloners, Das gezeichnete Ich, no van tocar. Potser ho van explicar, però no ho debia entendre. No em va semblar tan sosa com el que havia pogut veure i escoltar per internet, així que va estar bé per a passar l'estona.

Després van sortir Livingston, aquests de Londres i que quan parlaven amb el públic els entenia, cosa que vaig agrair molt. També van estar prou bé i tenien gràcia per comunicar-se amb el públic.

Finalment, i una mica abans del previst, van sortir Unheilig. L'escenari constava de dues teles, una cada costat i de dalt fins al terra, amb el nom del grup, i al mig la proa (?) d'un vaixell, on s'hi podien pujar. Hi havia una pantalla gegant a cada costat de l'escenari on es projectaven imatges pre-grabades i també imatges del directe. El joc de llums es va deixar notar una mica més endavant ja que al començament encara hi havia una mica de llum solar.

Primer van sortir els músics, tot i que jo només en veia un, n'hi havia 3 i van tocar Das Meer amb der Graf encara amagat i cantant des de fora l'escenari. Va aparèixer a la segona cançó, corrent com un boig. La veritat és que té molt bona presència dalt de l'escenari i no para de córrer d'un costat a l'altre. Crec que no havia vist mai ningú córrer tant de punta a punta.

Pel que fa al concert, em va agradar molt, però vaig trobar que hi havia moltes cançons lentes que feien abaixar una mica l'animació, encara que eren molt boniques.

Personalment, vaig embogir del tot amb la cançó Scehnk mir ein Wunder i crec que vaig portar a saltar com a bojos a tots els que m'envoltaven. Vaig trobar que era un encert al 100% portar-la en viu i que la força que desprenia et contagiava. Per mi el millor del concert. Em vaig quedar absolutament sense aire quan va acabar i vaig haver de treure'm una de les capes de roba que portava i tot del que havia saltat.

A partir d'aquí van anar combinant cançons noves (la majoria), amb clàssics més antics. Tot barrejat amb la pluja que anava caient de tant en quan.

Durant el concert, der Graf no va parar de parlar amb el públic, el qual estava molt pendent del que els hi deia i li contestaven. A vegades animalades, a vegades ja amb respostes que tenen estudiades ja que feien com un joc. Era divertit, però no hagués estat malament entendre-ho tot per a participar, ja que en alguns moments crec que fins i tot va estar 10 minuts xerrant.

Tot i que se'l veia còmode dalt de l'escenari, es veia que se sentia millor cantant i ballant que no parlant. Mentres parlava, amb la mà dreta aguantava el micròfon, i amb l'esquerra s'anava rascant els pantalons. Un gest típic d'una persona que no s'acaba de sentir còmoda.

El setlist no el recordo del tot, però segur que és similar o igual al que han fet a d'altres llocs:

Das Meer
Seenot
Feuerengel
Schenk mir ein Wunder
Sternbild
Ein guter Weg
Sage Ja!
Halt mich
Freiheit
An deiner Seite
Große Freiheit
Brenne auf
Ich gehöre mir
Abwärts
Maschine
Geboren um zu leben
Für immer
Unter deiner Flagge
Lampenfieber
Mein Stern

Van tocar dues cançons noves i destacaria Freiheit que m'encanta, també per la seva lletra, i Geboren um zu leben, de la qual em vaig comprar una samarreta.

El concert va acabar cap a les 21.30h, però no ens van fer fora immediatament, així que vaig passejar-me mitja horeta per allà, observant i comprant una samarreta de record per al meu nebot. Tenen el tema del merchandising molt estudiat i l'exploten fins a l'extenuasió, però jo sempre hi caic. A part, amb la cervesa, si pagaves 2€ més et donaven un got...

A part, aquesta samarreta per a mi i aquesta per a l'enano. I això que em vaig contenir.

Aquí es pot veure com de ple estava ja amb els primers teloners, tot i que jo no en vaig tenir aquesta sensació. Al davant estàvem prou còmodes.

Al sortir de la zona del concert, 5 minuts i ja estava sota la dutxa i menjant-me un altre entrepà. Crec que eren les 22h més o menys. Vaig grabar dos videos però encara no els he pogut ni mirar. Tot i això, la "càmara dels concerts" és nova, així que estic bastant convençuda de què la qualitat serà molt bona. Tot i això, com que der Graf no es para de moure, no sé jo què sortirà.

L'endemà vaig pagar les 8 hores de caminar del primer dia, les 5h del segon més les 8h d'estar de peu pel concert. Com que no tinc mesura, tot i el dolor que sentia darrere del genoll operat, vaig caminar 12h... Això sí, avui encara vaig mig coixa.

Per cert, ja estic pensant com tornar a Hamburg a finals de setembre perquè a Grosse Freiheit 36 encadenen concerts VNV Nation i And One.

Hamburg

2011-09-01T20:06:00.003+02:00

Ahir a la nit vaig arribar d'Hamburg. Com sempre, molt cansada i amb les cames dient-me que ja n'hi havia prou, però contenta.

Del concert parlaré en el següent post, per ara una petita explicació del viatge en general.

Vaig marxar dissabte a les 6h del matí cap a Hamburg, via Múnich. A les 12h ja sortia a donar una volta pel centre i tornava a l'hotel 8 hores després...

Sobre l'hotel millor no parlar gaire. Per fora semblava que estigués abandonat, i per la primera nit vaig haver de comprar-me una tovallola perquè no estava segura de si se l'havien oblidat o és que era tan cutre que no en posaven.

Aquest primer dia vaig visitar sobretot el centre, Neustadt i Altstadt. És una de les parts més maquest i on hi havia més gent.

L'endemà, aprofitant que era diumenge i hi havia mercat del peix (de 5h a 10h) vaig decidir passar-m'hi i la veritat és que eren les 7h i estava molt animat. Fins i tot hi havia música en directe, a part de venedors oferint peix, entrepans, souvenirs... Ja que estava al costat del mar, vaig aprofitar per passejar fins el port i visitar Hafen City i la Speicherstadt. Després, ja cap al nou hotel per descansar i menjar una mica abans del concert. En aquest cas era un hotel estàndard Novotel de 3 estrelles, més car, però un luxe que em va encantar.

Dilluns vaig anar a Blankenese, un poblet al costat del mar, ple d'escales per pujar i baixar ja que hi ha moltes pendents. Al cap d'un parell d'hores, ja vaig tornar cap al centre i vaig aprofitar per donar la volta sencera a l'Aussenalster. Després de 12h de caminar i ja ben coixa, vaig tornar a l'hotel.

Per a dimarts, per tal d'obligar-me a descansar una mica, vaig agafar un tren cap a Bremen i vaig poder veure els famosos músics del conte dels germans Grimm. Amb un dia n'hi ha suficient per a veure tot el centre amb tranquil·litat i val la pena. A la tarda-vespre una petita volta de nou per Hamburg i a dormir.

Dimecres ja era el dia de tornar, però encara disposava de tot el matí, així que em vaig decidir per agafar un bus turístic per a descansar una mica la cama i després vaig visitar l'últim barri que em faltava, Altona.

De nou avió cap a Múnich i d'allà a Barcelona.

Així com a conclusió dir que Hamburg és una ciutat maca sobretot pel centre, però potser no tant com d'altres. Tot i això val la pena deixar-s'hi caure un cap de setmana. Sobre el temps... encara no entenc com no es tornen bojos. Cada dia veies el sol, plovia a estones una pluja fina i en algun moment queia el diluvi universal. Cada dia. Feia molt vent i suposo que és per això que és tan canviant. I fred. No anava preparada, la veritat, però estant de vacances, s'aguanta tot. La combinació de samarretes de màniga curta, l'únic polar finet que portava i una mena de xubasquero bastant hortero de ma mare ja van fer el fet.

Cap a Hamburg! (Unheilig)

2011-08-26T12:28:00.003+02:00

Demà, a les 6h del matí, estaré volant cap a Múnich, per un cop allà agafar un altre avió cap a Hamburg.

La foto està treta d'internet.

Després de passejar durant la tarda i l'endemà al matí, ja em prepararé per anar a veure Unheilig al Trabrennbahn. I, per anar fent boca, he pensat en posar un video. Crec que tots els que he posat són del darrer disc, així que ara mirarem una mica més enrere. En conec poquetes, saltejades, però aquesta és una que m'agrada bastant en directe. La cançó és Maschine:

Ens veiem a la tornada!

VNV Nation - Automatic: Control

2011-08-24T16:13:00.003+02:00

Ja fa uns dies que vaig veure la portada del nou cd de VNV Nation a la web d'Out Of Line, però no he trobat un forat per a penjar-la fins ara.

Sempre tenen aquest toc fred. Tot i això, aquesta vegada potser sembla una mica la part de davant d'un cotxe?

Per internet he trobat una cançó que anomenen Control, que seria del nou disc Automatic. La van tocar al Summer Darkness a Utrecht aquest juliol passat.

Hi ha diversos videos al youtube. Per exemple aquest on a part de dir que està nerviós, porta un paper amb les lletres. Era a començaments de juliol, a Hamburg. També sembla ser que hi ha una altra cançó anomenada Nova. En aquest video també va amb el paper amb les lletres. En aquesta cas és una cançó més tranquila

Blutengel - Reich mir die Hand

2011-08-24T12:33:00.003+02:00

Aquests darrers dies he estat escoltant bastant el grup Blutengel. Digue-li grup gòtic, electrodark, etc.

És un grup alemany (el nom ve de Blut que vol dir sang, i Engel que significa àngel en aquest idioma) format el 1999. Ha tingut diferents components, però sempre conservant en Chris Pohl com a cantant i imatge del grup.

Es caracteritza per una imatge molt fosca, rodejada de negre, gris, d'època medieval, espelmes, foc i sang. Vestits, cabells, sombra d'ulls negres... El que seria el clàssic d'un grup gòtic. La música té unes bases dures, però un to general més animat. La veu d'en Chris Pohl és profunda, però està sempre acompanyada d'una o dues veus femenines que li donen el toc més agut.

Canten tant en alemany, la seva llengua materna, com en anglès, on es nota que potser no el dominen tant (en part, perquè se'ls entèn molt bé).

Coneixia algunes cançons d'altres cds (que em pensava que havia penjat al blog, però sembla que no és així), però cap cd no m'acabava de convèncer del tot. Amb el darrer cd, Tränenherz, que han tret aquest any, m'han atrapat.

He tingut alguns dubtes a l'hora d'escollir una cançó. Al final m'he decidit per una de les dues que tenen video oficial: Reich mir die Hand:

L'altra que té video oficial és Über den Horizont, però com a segona cançó a compartir, preferia posar-ne una altra, en aquest cas en anglès: Undone:

Si escolteu aquesta segona cançó veureu perquè comentava el tema de l'idioma. Per suposat en saben més que jo, però això no treu que es noti que no són anglesos.

Erasure - When I Start To (Break It All Down)

2011-08-23T17:32:00.002+02:00

Últimament estic parlant molt d'Erasure, però amb la preparació del nou disc i amb la gira que estan fent, estan traient moltes novetats.

Ja hem pogut escoltar el primer single, When I Start To (Break It All Down) a diferents llocs, a la pàgina web mateix, per exemple. Ara ja n'hi ha a youtube i aprofito per posar-ne una de divertida:

A mi m'ha agradat molt. Més que l'altra que havíem pogut escoltar en els directes que estan fent. Potser l'únic que li sobra és una mica la distorsió de la veu de l'Andy Bell.

Erasure - Oh, l'amour

2011-08-21T10:56:00.003+02:00

A la darrera newsletter d'Erasure ens insten a què si volem que vinguin aquí a tocar en directe, ens afegim a la campanya que hi ha al facebook per tal d'aconseguir-ho:

ERASURE IN SPAIN AND ITALY... ONLINE FAN CAMPAIGNS
This week I have been contacted by two different groups of fans, both with the same aim; to get Erasure to play in their country. To do that they have both decided to set up Facebook groups to prove that there is sufficient demand for the band to play in there, in these cases in Spain and Italy. It's easy, if you would like to support their efforts to get the band to play in Spain or Italy then join those groups and add your voices to the sound of the crowd. Good luck! :-)

La veritat, crec que si ens informen d'això és que és bastant probable que acabin venint... De moment aguantaré una mica més abans de comprar-me una entrada per a un altre país.

Per a amenitzar l'espera, la clàssica Oh, l'amour en viu a Buenos Aires fa menys d'una setmana:

Dit a l'ull

2011-08-18T17:52:00.000+02:00

Ahir el Barça va guanyar la Supercopa d'Espanya al Real Madrid. No acostumo a parlar gaire de futbol, tot i que m'encanta, però avui, que estic contenta per la victòria d'ahir, volia compartir aquest gif:

És real i, per això, bastant trist, però això no treu que no pugui aguantar-me el riure de tant surrealista com és.

Nitzer Ebb - Promises

2011-08-16T11:56:00.004+02:00

Ja fa setmanes que se sap quins grups seran al Dark Christmas Festival d'aquest any: Nitzer Ebb, Interfront (valencians que es veu que són bastant coneguts, però que encara no tinc el plaer) i Architect (alemanys). Serà el divendres 16 de desembre de 2011 a Barcelona, a la sala Bikini.

Arran d'aquest cartell, vaig començar a investigar més sobre Nitzer Ebb. Van venir a Barcelona el març de 2010 a la sala Apolo, però llavors ni tan sols hi vaig donar una oportunitat.

Es tracta d'un grup d'EBM anglès, amb unes bases agressives i una imatge "alemanya" molt estudiada. El van formar 3 amics d'Essex, però actualment està format pel Douglas McCarthy (veu) i en Bon Harris (teclat, bateria), dos dels components inicials, i en Jason Payne, segons posa a la wikipedia. Cap el 1995 van deixar el grup de banda (sense separar-se de manera oficial), però el van reprendre el 2006 amb unes recopilacions i uns remixos. Van treure un disc el 2009, Industrial Complex, que és el que he estat escoltant més últimament.

Com comentava, les cançons són agressives, amb una base forta, tot una mica repetitiu, però no per això pesat. Almenys no en general. M'ha costat bastant escollir una cançó per a compartir-la. Al final he optat per Promises.

Volia escollir una cançó que fos una mica representativa, per tant, he deixat de banda Traveling que és un bonus track una mica més tranquil. També he descartat d'altres cançons més fosques perquè em costa més d'entrar-hi.

Aquí està la cançó en la versió del disc, que se sent millor. El video del directe, tot i que m'agrada, potser se sent una mica fluix.

Raphael - Aquarius

2011-08-15T20:50:00.001+02:00

Una de les cançons que aconsegueixen fer-me riure sempre. Sentir Raphael intentant cantar en anglès no té preu: Aquarius

A disfrutar-la!

Unheilig - Ich gehöre mir

2011-08-14T08:18:00.002+02:00

Ja es va acostant el dia de marxar a Hamburg i, per tant, el dia de veure Unheilig en directe.

Tot i que els teloners han deixat d'interessar-me bastant veig que tocaran poca estona. Això sí, les mínimes 4 hores d'espera no crec que me les tregui ningú.

Einlass: 16:30h
Das gezeichnete Ich: 17:15h - 17:40h
Livingston: 18:05h - 18:35h
Mina Harker: 19:00h - 19:35h
UNHEILIG: 20:00h - 21:50h

Si obren les portes a les 16.30h vol dir que una estona abans ja estaré allà. El que faré, per tal de veure el panorama és el següent: per aquella nit tinc l'hotel just davant del lloc del concert, passejaré, miraré si hi ha gent i llavors decidiré si dono una volta pel barri, vaig a l'hotel a descansar o em quedo fent cua. Improvitzaré una mica segons com vegi la quantitat de gent.

Per amenitzar l'espera he escollit la cançó Ich gehöre mir, que significa "Em pertanyo". La traducció de la lletra es pot trobar aquí i la veritat és que està ben feta i la lletra en sí és maca.

Finalment, comentar que ja han anunciat nova gira per al 2012 en ciutat d'Alemanya, Àustria i Suïssa. Aquí la notícia del Lichter der Stadt Tournee. Són concerts a 1 any vista, així que d'ara a llavors ves saber què haurà passat.

També entenc un dels punts pels quals l'Steve Naghavi va abandonar la gira, es sentia com un tonto al veure que der Graf, el líder d'Unheilig, es posava a vendre cotxes... Cadascú que faci el que vulgui, però és innegable que això se't pot girar en contra.

And One vs Pakt

2011-08-14T08:00:00.002+02:00

La setmana passada, l'Steve Naghavi, d'And One, va publicar un segon escrit per comentar una mica la situació en relació a la sortida d'en Chris Ruiz i en Gio Van Oli, que ara estan a Pakt.

Està escrita aquí en alemany i amb el traductor de google he entès algunes coses, però no totes.

Així una mica com a resum, explica la història del grup i el seu punt de vista de la marxa d'en Chris i en Gio, que ve a dir que mai han format part del grup (només en viu) i com que mai n'havien volgut formar part.

També explica la nova composició del grup, amb un tal Mr Wieditz que els acompanyarà en viu i que cancel·len totes les festes d'hotel que anaven a fer a la nova gira, suposo que tornaran els diners a qui ho hagi comprat. Ara no em fa enfadar tant com la cancel·lació de la gira amb Unheilig, perquè no tenia entrades, però entenc perfectament als que se n'havien comprat. Sembla ser que a partir d'ara no hi haurà diferents preus per als concerts.

Hi ha un nou Fòrum i algunes coses més que ja són complicades de resumir perquè la carta és llarguíssima i la dificultat amb l'idioma no te la treu ningú. De fet, és millor mirar-se la carta que no el meu resum perquè no et pots fiar gaire de google amb les traduccions llargues de l'alemany.

És una llàstima que tingui l'oportunitat de quedar com un senyor explicant el seu punt de vista de la història, però desitjant sort als altres dos i enlloc d'això els critiqui. Ok, potser la cançó que han presentat fins ara no és EBM 100%, però és més fosca que, per exemple, el Tanzomat.

La situació que estan vivint ha passat mil vegades en la història i passarà mil vegades més, el que em sap greu és que es comportin com si fos un divorci i et facin escollir entre el papa i la mama, a veure a qui estimes més. Perquè després d'escriure la carta, Pakt, enlloc de no fer-ne cas, crec que al seu Facebook li van contestar.

Nois, no és necessari, la majoria no volem decidir entre uns i altres. A And One els seguirem estimant perquè han fet coses molt grans i perquè tots sabem que l'Steve és una persona difícil, però és entregada i és un petit geni. A Pakt tots li donarem l'oportunitat que qualsevol es mereix, però més ells, que ens han acompanyat durant temps i ja els hi hem agafat una certa estima. Els recolzarem i seguirem sempre i quan mantinguin un nivell mínim, que ens han demostrat durant anys que en són capaços.

No és bo fer dir a qui estimes més, si al papa o a la mama.

The Smiths - Panic

2011-08-12T09:41:00.000+02:00

Ahir vaig sentir la cançó Panic dels The Smiths i vaig pensar que era adequada pel que està passant aquests dies pels voltants de Londres, més que res per com comença:

"Panic on the streets of London
Panic on the streets of Birmingham"

IAMX - Bernadette

2011-08-11T15:09:00.002+02:00

Ja fa uns dies que va sortir el nou single de IAMX però encara no havia trobat el moment de posar-lo. Per falta de temps i perquè d'altres notícies em semblaven prioritàries.

Per a l'ocasió han escollit la cançó Bernadette, el que, des del meu punt de vista, és un gran encert. És, potser, la cançó més diferent a la resta del disc, però a la vegada la que està més al costat del so més de cabaret del grup.

Només l'editaran en format digital. Suposo que aquesta és la tendència dels últims anys, però personalment prefereixo comprar-me el cd. Si haig de pagar per a descarregar-me alguna cosa, prefereixo descarregar-me-la de manera gratuïta, però si me l'ofereixen en un pack amb una caixeta i unes fotos, les lletres, llavors sí que pagaria per aconseguir-la.

El tracklist és el següent:

Bernadette (Radio Edit) 03:23
Bernadette (Radio Edit Deutsch) 03:23
Bernadette (Post Romanian Storm) 05:13
Bernadette (Headfuck Collage) 02:15
Bernadette (Instrumental) 05:25

Diferents versions de la mateixa cançó, sense cap cara b, però, això sí, amb la versió cantada en alemany.

Per a la cançó oficial tenim el següent video:

El video està ben fet i no em desagrada, però trobo que aquests moviments constants acaben fatigant molt. Se t'acaba fent pesat. Han aprofitat aquest mateix video, amb algunes petites modificacions per a presentar també la versió en alemany:

I, finalment, un petit making of de 2 minuts on es veuen alguns trossets de la gravació al bosc.

Erasure - Tomorrow's World

2011-08-08T09:55:00.002+02:00

De gira per Sudamèrica, Erasure publica la portada del seu nou disc Tomorrow's World:

Segons es pot llegir a la seva pàgina web, la portada l'ha dissenyat en Tom Hingston a partir d'una fotografia de la Kate MacDowell. No en coneixia cap dels dos, però no em desagrada. Una mica rosada, però ja va amb l'estil del grup. Com ells mateixos indiquen, també té un costat fosc i retorçat que li treu una mica de la cursileria tan evident.

I també aprofiten per anunciar el tracklist, on no sembla ser-hi la cançó que havíem vist ja per youtube, però escoltant-la de nou, podem veure que és la número 4, que ha canviat de nom:

Be With You
Fill Us With Fire
What Will I Say When You're Gone?
You've Got To Save Me Right Now
A Whole Lotta Love Run Riot
When I Start To (Break It All Down)
I Lose Myself
Then I Go Twisting
Just When I Thought It Was Ending

El disc es podrà comprar en format "normal" o en un versió deluxe. Aquesta versió tindrà un bonus disc amb remixes, demos i una cançó extra. A part, també es podrà descarregar, ja com tots o quasi tots els discs actuals.

Pakt - Freiheit

2011-08-05T15:00:00.001+02:00

Tot i les reticències que tenia per al nou grup que formarien en Chris Ruiz i en Gio Van Oli després de deixar And One, el primer single no sona malament. No dubtava de la seva qualitat com a músics, sinó del camí que prendrien.

Estava clar que seria més fosc que els darrers And One, amb un so més EBM, com als seus inicis, però sempre queda aquell dubte de si ens convencerà o no.

Ja sota el nom de Pakt podem veure el video del que serà el primer single Freiheit:

El video en sí no és gran cosa, però la cançó m'agrada. Encara sense tenir la lletra, a l'estar en alemany no aconsegueixo desxifrar-la sencera, però tampoc és sempre necessari.

M'agrada el blanc i negre. M'agrada la veu d'en Chris, tan bruta. M'agrada l'alemany com a idioma escollit, almenys en un inici. M'agrada que en Gio es presti a fer el burro en un video, tan seriós que sembla sempre. M'agrada que en Chris s'hagi tallat per fi els cabells.

Esperem una mica a veure què tal els va el primer directe (al M'Era Luna), a veure què toquen i què tal serà el disc sencer. El 27 d'agost estaran a Munich, jo també, però només pel matí, fent l'enllaç per anar a Hamburg. Si ho hagués sabut, hauria mogut un dia el vol.

Sant Carles de la Ràpita

2011-08-04T16:07:00.001+02:00

Un cap de setmana més dos dies de vacances a Sant Carles de la Ràpita per a poder acabar d'aguantar l'agost treballant, i amb la mirada posada al setembre.

Uns dies per a recobrar les forces que ja van minvant. Descansar, jugar, menjar bé...

Aquests dies no he tingut un grup referència que m'acompanyés. Amb un nen de 2 anys és complicat, però m'he decidit per posar un grup clàssic com serien Depeche Mode. I una cançó tranquila, per suposat: When The Body Speaks, de l'Exciter (2001):

Ara només falta sobreviure a aquests dies que tot i que hi ha feina, és més pausada. I per al que em preparo, el que em motiva aquests dies és: veure Unheilig a Hamburg, VNV Nation a Viena, a l'octubre And One a Munich i ara estic intentant preparar un viatge llampec per veure Erasure a Colònia al novembre. I no oblidem que a Barcelona també hi haurà moviment!

Madrid & Debod

2011-07-26T17:50:00.002+02:00

Aquest cap de setmana vaig anar a Madrid. Visita una mica llampec, però valia la pena. Només havia estat una altra vegada a la capital d'Espanya i va ser per un concert de Morrissey el 2008. Aquesta vegada els motius eren uns altres, anar de visita, així que tampoc vaig tenir gaire temps per a visitar la ciutat.

Dissabte al matí una mica de centre, places diverses, la catedral, el palau reial i el temple de Debod. El diumenge el Rastro.

El visitar el temple de Debod no vaig poder evitar pensar en el grup del mateix nom i en què feia molt temps que no sentia res d'ells. He estat mirant i crec que no es conecten al myspace des de fa un parell de mesos, així que sembla que està tot una mica en standby.

Ja que hi vaig pensar, aprofito per a posar un video seu:

La cançó és Wake Up!!! que és dels vídeos de youtube que es veuen millor.

Última hora: And One

2011-07-25T08:35:00.003+02:00

Des de divendres que tinc un parell de novetats d'And One per comentar, però no vaig parar de treballar pràcticament ni per dinar i el cap de setmana he estat fora, així que fins ara no he tingut uns minuts per a escriure sobre els temes.

Comencem per la part més negativa. And One ha decidit abandonar la gira que estava fent amb Unheilig. Van enviar un comunicat i amb el traductor de google més o menys el que vaig entendre és que no els estava agradant com estaven anant els concerts i que per això anaven a deixar aquesta gira abandonada. Des de feia uns dies ja estava anunciat que no participarien en alguns dels concerts d'aquesta gira, però com que només ho havia anunciat Unheilig, no n'estava al cas. Ara ja s'han atrevit a cancel·lar-los tots.

A part, posen com excusa que així es podran centrar en els que són els seus fans reals i es podran centrar en el nou disc, que volen presentar a finals d'any... Aquí està el comunicat, en alemany, on expliquen totes les seves raons.

La veritat és que crec que si no és un motiu de força major: malaltia o similar, no tenen gaire dret a fer això. Ok, també és cert que vaig a Hamburg a veure Unheilig, però la veritat és que em vaig decidir a anar-hi perquè And One eren els teloners, per tenir l'ocasió de veurel's en diferents llocs i disfrutar d'ells com més vegades millor. Estic bastant decepcionada, però des de divendres ja m'he anat animant una mica, encara que poc. És molt senzill per als que no tenien entrades dir que fan bé. M'agradaria saber què en pensarien si haguessin pagat una entrada, uns bitllets d'avió i les nit d'hotel.

A la pàgina d'Unheilig ens informen que els substituirà Mina Harker, que pel que he pogut escoltar és una mica sosaines. Posa que ella els substituirà en els concerts que no hi vagi And One, però la noticia és anterior a què se sapigués que no aniria a cap concert. Suposo que intentaran que ho faci en els altres també.

L'altra notícia, és que ara, a l'entrar a la pàgina web del grup ja no sembla una pàgina personal de l'Steve, sinó que a les fotos fins i tot hi surten en Rick i en Joke. En algunes de les fotos ja han canviat en Gio i en Chris pels nous components del grup i la veritat és que la foto del comunicat, m'ha agradat molt:

Bé, ja veurem quan treuen el nou disc també, perquè per al juny estava anunciat un single o alguna cosa i encara no tenim notícies de cap tipus.

Chicago

2011-07-17T11:15:00.000+02:00

El divendres es va inaugurar el Festival de Cap Roig i ho va fer el grup Chicago.

Chicago és un grup de rock americà que es va formar el 1967 i que actualment segueix en actiu, el que m'ha sorprès bastant. No és un grup al que hagi seguit mai especialment, però sí que tenen dos temes que he anat escoltant de tant en quan al llarg de la meva vida.

El primer d'ells és If you leave me now. Poso una versuó en directe de 1977:

L'altra cançó és Hard to Say I'm Sorry:

Dues balades, que ara que les torno a escoltar són bastant cursis, però són temes que amb el pas dels anys s'han convertit ja en clàssics.